Resultats de la cerca

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman

Vinculat al moviment Fluxus, treballà en composicions musicals i les seves partitures estan escrites amb paraules les instruccions són tan inespecífiques que l’intèrpret té una llibertat d’actuació absoluta L’any 1966 creà juntament amb Robert Filliou un centre a Villefranche-sur-Mer anomenat La Cédille qui sourit El 1964 presentà a la Fluhall/Fluxshop de Nova York 1964 la peça Solo for Violin La seva obra Symphony No 3, Fluxversion I fou dirigida per Le Monte Young al Carnegie Recital Hall de Nova York Fou present a l’exposició "50 anys" Documenta 1955-2005, al Kunsthalle…

El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra…

A quinze anys deixà els estudis i s’incorporà a una companyia de músics itinerants Del 1928 al 1930 treballà en l’orquestra d’Alphonso Trent, amb algunes interrupcions puntuals per a tocar amb Jelly Roll Morton L’any 1930 abandonà Trent definitivament i s’installà a Buffalo, on creà la seva pròpia banda El 1936, installat a Nova York, liderà un quintet a l’Onyx Club que esdevin gué un dels més importants del període swing En aquesta època començà a emprar un amplificador per al violí A partir del 1957 realitzà una sèrie de gravacions, entre les quals Have Violin i Will Swing , i…

Fill de Cristòfol Manald i Maria Calafell, fou violinista de la capella reial de Madrid des del 1737 fins al seu òbit Entrà a la dita capella substituint Mateo Bayer Tocà, també, a Aranjuez en l' "ópera que han tenido los Sres Infantes tocando con los violines de la Real Capilla" És probable que rebés classes de violí de l’italià Jaime Facco, primer violí de la capella reial El 1757 publicà a Madrid la seva obra de sonates dedicades al duc d’Osuna Obra harmónica en seis sonatas de cámara de violín y bajo solo, dedicadas a l’Excmo Sr D Pedro Téllez Girón, duque de Osuna Les sonates,…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical Instruments…

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i  Entremès de ses flassades s d, i, en castellà,  La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte,  Corona de espinas 1902 i  Viaje a la Luna 1904…

Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’installà com…

A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile Apartat el 1973 per…

Començà a estudiar música a Santa Clara, on la seva família s’havia traslladat quan ell era petit El 1948 anà a l’Havana, on continuà els seus estudis amb J Ardèvol i H Gramatges, al Conservatorio Municipal de Música El 1956 obtingué una beca i anà a Tanglewood, als Estats Units, on estudià amb A Copland Entre el 1967 i el 1977 dirigí el departament de música de la Biblioteca Nacional de Cuba Exercí la docència a diversos centres cubans, entre els quals destaquen el Conservatorio Alejandro García Caturla i l’Escuela Nacional de Música Al llarg de la seva trajectòria usà els llenguatges més…