Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a…
corsecar
Una intensa afecció física, o moral, consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc.
consumir
Fer perdre el vigor, la vitalitat, etc (d’algú) una intensa afecció física o moral.
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú
.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s…
Badr al-Ǧamālī
Història
Antic esclau armeni convertit a l’islam.
Fou visir del califa fatimita al-Mustanṣir Malgrat la pèrdua de Damasc 1076 davant els turcs, donà l’última flamarada de vitalitat a la ja decadent dinastia
castanyola
Botànica
Jónçara de la família de les ciperàcies, de rizoma serpentejant, inflat a trossos en tubercles negrosos, tija erecta de 20 a 40 cm, fulles llargues i linears i flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
Viu abundantment com a mala herba a la regió mediterrània en hortes, jardins, etc, de sòl profund, on creix amb tanta vitalitat que es fa difícil d’erradicar-la
canície
Patologia humana
Fisiologia
Blancor adquirida, generalitzada o parcial, del sistema pilós.
La canície senil és fisiològica i deguda a la minva de la vitalitat dels melanòcits La canície precoç és patològica i generalment lligada a alteracions endocrines, nervioses o emocionals
Santa Maria del Collet
Priorat
Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, al municipi de Calonge (Baix Empordà), entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertanyia) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes
priorat de Garraf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), a Garraf (Sitges), fundat el 1163 per Alfons I.
Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona Tingué una escassa vitalitat del s XIV ençà només tenia prior El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp Només en resten unes escasses ruïnes
grausí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de transició entre el català i l’aragonès, parlat al sector sud-occidental de l’antic comtat de Ribagorça, al voltant de la vila de Graus, molt relacionat amb els parlars catalans de la Ribagorça (benasquès, ribagorçà).
Els trets catalans d’aquest parlar s’han anat perdent a poc a poc des del s XVI —quan encara el català era llengua de cultura en aquesta zona—, i la mateixa vitalitat del dialecte ha minvat a la vila des del començament del s XX