Resultats de la cerca

Hom li atribueix, també, cants en la llengua popular, avui perduts

Fou fill i successor de Harold II, contra el qual s’havia rebellat Hom diu que el 987 li fou ocupat el país pel rei Eric Segersäll de Suècia i que el recuperà a la mort d’aquest però sembla més segur que hagués estat capturat per uns enemics eslaus, noruecs o suecs durant un cert temps abans del 994 Aliat amb Olaf I de Suècia, lluità contra el rei Olaf I de Noruega, el derrotaren l’any 1000 i es repartiren el seu país El 1003 dirigí una expedició a Anglaterra, però fou vençut el 1004, i l’any següent tornà a Dinamarca Una altra expedició a Anglaterra 1013 fou més reeixida i derrotà el rei…

Predicà als Països Baixos 716, i el 718 Gregori II li conferí la missió de predicar a la Germània i es canvià el nom de Winfrid pel de Bonifaci Entre el 743 i el 744 presidí diversos sínodes francs, i en retornar a la missió 744 fou assassinat pels pagans Fundà el monestir de Fulda, on és enterrat Fou canonitzat el 1874 És venerat com a patró d’Alemanya La seva festa se celebra el 5 de juny

Era fill de Sven de Dinamarca mort el 1014, conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància civil i…

El bisbe Wilfrid, expulsat de Northúmbria, convertí els seus habitants al cristianisme 680 en temps del rei Etelwalh Al segle IX fou sotmès pels reis de Wessex

Llur rei Etelbert assolí l’hegemonia de tota l’Anglaterra al sud del Humber ~593, però, a partir del s VII, el regne sucumbí, primer a la supremacia del regne de Mèrcia i posteriorment a la del de Wessex, al qual fou definitivament incorporat després de la invasió dels danesos 860

Situada al SE de Londres, a la vora de l’estret de Dover, té petites indústries pesqueres i és estació balneària Hi tingué lloc, per l’octubre del 1066, una batalla entre els anglosaxons del rei Harold II de Wessex i els invasors normands de Guillem de Normandia La derrota dels anglosaxons lliurà Anglaterra als normands La batalla fou reproduïda en el cèlebre Tapís de Bayeux

Successor d’Etelbald Casà dues filles seves amb els reis de Wessex 789 i Northúmbria 792, fet que contribuí a la consolidació de l’hegemonia de Mèrcia sobre els altres regnes anglosaxons Fou el primer a prendre el títol de rei d’Anglaterra i el 796 signà un tractat de comerç amb Carlemany Construí el mur d’Offa, que separa Anglaterra del País de Galles

Fill del rei Harald III, s’uní al seu pare en l’expedició contra Anglaterra Després de la derrota i la mort del seu pare a mans de Harold II de Wessex, conduí la flota fins a Noruega Regnà conjuntament amb el seu germà Magnus fins el 1069 El seu govern, de caràcter pacífic, fou l’origen del seu sobrenom Organitzà jeràrquicament l’església del seu regne

Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme