Resultats de la cerca

Malalt a conseqüència de la guerra, escriví els poemes de Laterne, Nacht und Sterne ‘Fanals, nit i estrelles’, 1946, el drama Draussen vor der Tür ‘Fora, davant la porta’, 1947 i narracions —potser la part millor de la seva obra—, on reflecteix, amb llenguatge expressionista, la tragèdia del seu poble

També pintor, dibuixant i escenògraf, fou membre del Grup 47 Emigrà a Palestina 1933, visqué a Londres i retornà a Palestina com a oficial anglès Fou intèrpret en el procés de Nuremberg 1946-49 Del 1957 ençà resideix a Suïssa És autor d’obres radiofòniques importants, com Prinzessin Turandot ‘La princesa Turandot’, 1954, adaptada també per al teatre i la televisió, Das Opfer Helena ‘Helena la víctima’, 1955 adaptació teatral, 1959 i Herrn Walsers Raben ‘Els corbs del senyor Walser’, 1960 d’obres teatrals de l’absurd, com Spiele, in denen es dunkel wird ‘Jocs, en els quals es fa fosc’, 1958,…

Bona part de la seva obra, com Tauben im Gras ‘Coloms a l’herba’, 1951, Das Treibhaus ‘L’hivernacle’, 1953 i Der Tod in Rom ‘La mort a Roma’, 1954, ha merescut opinions molt divergents Tot i ésser una anàlisi inexorable dels mals de l’època, fou acusat d’un escepticisme destructiu i d’un nihilisme extravagant Es dedicà, per això, als llibres de viatges, com Nach Russland und anderswohin ‘Cap a Rússia i altres llocs’, 1958 i New York 1977 Conreà també el relat Romanisches Café ‘Cafeteria romànica’, 1972 i Jugend ‘Joventut’, 1976

Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li valgué el premi…

Inicialment estudià medicina a la Universitat de Tübingen Des de l’any 1974 es dedicà només a l’art i aviat incorporà materials provinents de la natura, primer les pedres de llet i seguidament el pollen a partir del 1983 començà les obres amb arròs i des del 1988 incorporà la cera d’abelles

Format al conservatori de Munic i a Salzburg amb Igor Markevič, debutà el 1947 a Augsburg, el 1953 al capdavant de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín  —un dels directors més joves que mai l’han dirigida— i el 1957 a la Scala de Milà Entre d’altres, ocupà els càrrecs de director principal de les orquestres Simfònica de Viena 1960-70, Filharmònica d’Hamburg 1961-73 i Suisse Romande 1973-80, i del 1971 al 1992, de l’Òpera Bavaresa, que convertí en el centre de la seva activitat artística Fou també destacada la seva participació al Festival de Bayreuth 1957-62 Del 1992 al 2003 dirigí l’Orquestra…

Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Autor d’un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i d’algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià composició amb H Searle, W Fortner i K Huber, però fou K Stockhausen, especialment, qui influí decisivament en les seves primeres obres Tot i això, Rihm s’allunyà de l’experimentalisme radical dels seus mestres per desenvolupar una estètica més comunicativa i emocional Algunes de les obres del seu extens catàleg són…