Resultats de la cerca

Hom no pot assignar-li les característiques pròpies d’una escola filosòfica Des dels seus primers representants, Ramon Martí d’Eixalà 1808-57 i Francesc Xavier Llorens i Barba 1820-72, seguidors de l’escola escocesa, fins als qui actualment hom pot considerar-hi inclosos Ferrater i Móra, Nicol, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta Tanmateix, hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud Les característiques més essencials d’aquest estil de pensament són l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a…

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’…

En fou fundador 1958 i director fins a la seva mort 1965 Jaume Bofill i Bofill Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan i formaven el consell de direcció Josep Alsina, Josep Maria Calsamiglia, Francesc Canals, Carles Ferrer i Salvador Pàniker Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill L’any 1975 deixà de publicar-se

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "

Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions…

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació 7 de maig de 1931 era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat de 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional

Pioner de la psicologia i la psiquiatria a Catalunya, ocupà diversos càrrecs en la docència universitària i la pràctica de la psicologia, a més d’intervenir en iniciatives científiques, com la codirecció amb Joaquim Xirau de la Revista de Psicologia i Pedagogia 1933-37 En relació amb aspectes de la psicologia de l’esport, el 1937 publicà la conferència “Influència de la cultura física en la formació ètica de la joventut” Exiliat el 1939, s’installà definitivament al Brasil, on va publicar Futebol e Psicologia 1964 Conrad Vilanou i Xavier Laudo van escriure Emili Mira i els…

Té els precedents en el Primer  i Segon  Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre…

Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders, Joaquim …