Resultats de la cerca

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

La seva obra és, en bona part, una exaltació del paisatge escocès i revela una gran sensibilitat en la descripció de les seves precises observacions de la natura Cal destacar Stone and Flower 1943, The Year One 1952, Collected Poems 1956, The Lost Country 1971, On a Deserted Shore 1973 i The Oval Portrait and Other Poems 1977 Es dedicà també a la crítica literària i publicà, entre altres estudis, Blake and Tradition 1969 Cal esmentar també els llibres de memòries Farewell Happy Fields 1973, The Land Unknown 1975 i The Lion's Mouth 1977

La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford

Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà  The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la marginalitat  The…

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les personalitats…

Aficionat a la comèdia des de l’adolescència, a disset anys començà a fer de monologuista humorístic Al començament dels anys noranta fou guionista i productor de diversos programes i sèries de televisió, abans de fer el salt al cinema, on se l’ha considerat un renovador del gènere còmic, amb una sèrie de pellícules caracteritzades per l’escatologia i la incorrecció política, protagonitzades sovint per homes immadurs Ha dirigit The 40 Year Old Virgin 2005, Knocked Up 2007 i Funny People 2009, i ha produït pellícules com Anchor Man the Legend of Ron Burgundy 2004, Superbad 2007,…

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon…

Fill d’una família grecoxipriota, es graduà en fotografia a la Universitat de Westminster, a l’Escola Politècnica de Londres Fidel als orígens de la seva família, sempre s’ha interessat per les comunitats en les quals conviuen diferents cultures i els conflictes socials que aquest fet comporta Ha treballat, sobretot, a Sèrbia, Grècia, Geòrgia, Ucraïna i Turquia Actualment viu a Istanbul Els seus primers treballs foren en blanc i negre, però a partir del 2003 treballa en color Guanyà diversos premis internacionals, entre els que destaquen el World Press Photo del 2002 i el 2004 i el Pictures…

El servei i l’empresa que li donava suport foren creats el 2010 pels programadors nord-americans Kevin Systrom i MIchael Krieger El format de les imatges captades amb l’aplicació és quadrat, en homenatge a Polaroid i a Kodak Instamatic, dues marques comercials que han contribuït de manera destacada a la popularització de la fotografia L’aplicació es desenvolupà inicialment per a telèfons mòbils i tauletes d’Apple amb sistemes operatius iOS, però durant el 2012 estigué disponible també per a sistemes Android Instagram guanyà el premi App of the Year 2011 d’Apple El desembre del…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el disc New …