Resultats de la cerca

Construït entre el 1775 i el 1832 S'estén des de la confluència de l’Armançon i el Yonne, afluent del Sena, seguint el curs de l’Armançon i després el de l’Ouche passa per Dijon i desemboca al Saona a Saint-Jean-de-Losne 242 km

La capital és Dijon Comprèn els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, Yonne, Jura, Doubs i Alta Saona Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i entrà en vigor a partir del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Borgonya i el Franc Comtat

Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats

Centre mercantil, té adoberies i indústries mecàniques, de la fusta i de plàstics Bisbat catòlic arquebisbat al s III i bisbat el 1622 La galloromana Agedincum fou capital dels sènons i conserva muralles, banys i teatre dels temps romans La catedral de Saint-Étienne, començada a construir l’any 1140, és ornamentada amb uns vitralls policromats dels s XII-XIII i una portalada del primer gòtic

Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…

Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…

Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té nàrtex,…

Els seus establiments principals eren les ciutats de Sens llur capital, Melun, Montereau, Corbeil i Auxerre Cèsar els dominà i els imposà un rei vers el 53 aC, però el refusaren i s’aliaren a Vercingètorix en la contraofensiva dels gals que acabà amb la desfeta d’Alèsia 51 aC

És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el…

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “…