Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Hans Georg Nägeli
Música
Compositor, editor i pedagog suís.
El 1790 anà a Zuric, on fou alumne de JD Brünings, amb el qual estudià a fons la música de JS Bach Treballà com a editor musical i dirigí la primera biblioteca de préstec a Suïssa Publicà obres de JS Bach, GF Händel i les que sovint foren primeres edicions d’obres de M Clementi, JB Cramer i L van Beethoven De fet, fou pioner pel que fa a la impressió de la música per a piano d’aquest darrer compositor Publicà escrits i assaigs propis, com Vorlesungen über Musik 'Lliçons de música', 1826, un tractat sobre estètica musical Promogué la fundació de societats corals, entre les quals…
Edmond de Stoutz
Música
Director d’orquestra suís.
Passà la infantesa a Alsàcia i es formà musicalment amb la família Münch, un dels membres de la qual, Charles Münch, fou un destacat director d’orquestra Mentre estudiava dret decidí dedicar-se plenament a la música, i es perfeccionà musicalment a Zuric, Lausana, Salzburg i Viena Intèrpret de diversos instruments violoncel, oboè, piano i percussió, el 1945 fundà una orquestra de cambra des del 1954, Orquestra de Cambra de Zuric, de la qual fou el titular Al mateix temps dirigia el Zürcher Konzertchor, fundat l’any 1962 per ell mateix, en la interpretació d’obres que…
Paul Eugen Bleuler
Psiquiatria
Psiquiatre suís.
Director de l’hospital Burghölzli a Zuric 1898-1927, és autor d’estudis sobre l’esquizofrènia, terme que ell introduí en psicopatologia, en substitució de l’anomenada “demència precoç” per Kraepelin
Richard Robert Ernst
Química
Químic suís.
Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució
Elisabeth Eidenbenz
Política
Medicina
Infermera suïssa.
Treballà de mestra en diferents collegis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra Collaborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d’Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes…
Johann Kaspar Lavater
Filosofia
Literatura
Escriptor i pensador suís.
Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars
Gottfried Keller
Literatura alemanya
Novel·lista i poeta suís de llengua alemanya.
S'inicià en la pintura Sojornà 1855-61 a Berlín, on fou influït pel liberalisme burgès dels pensadors alemanys Goethià en poesia, és el principal representant al seu país de l’anomenada “novella burgesa” La novella Der grüne Heinrich ‘Enric, el verd’, 1854-55 segona versió substancialment canviada, 1879 descriu la vida de la burgesia urbana i camperola suïssa, que emmarquen l’experiència “pedagògica” del protagonista Leute von Seldwyla ‘Gent de Seldwyla’, 1856, 1874, narracions sobre una ciutat petita, n'és l’obra més divulgada Altres obres Züricher Novellen 1877, Martin Salander 1886,…
Johann Jakob Breitinger
Literatura
Crític literari suís.
En llengua alemanya escriví, en collaboració amb Johann Jakob Bodmer, Kritische Dichtkunst ‘Art poètica crítica’, 1740, contra la crítica poètica de Johann Christoph Gottsched i defensant la imaginació i la fantasia
Salomon Gessner
Literatura alemanya
Escriptor suís de llengua alemanya.
També fou pintor i gravador És autor dels poemes Daphnis 1754 i Idyllen ‘Idillis’, 1756 i de l’epopeia bucòlica Der Tod Abels ‘La mort d’Abel’, 1758, entre altres
Conrad Gesner
Biologia
Metge i naturalista suís.
Els cinc volums de les seves Historiae animalium , 1551-87 que agrupen els animals segons la classificació aristotèlica, representen un treball enciclopèdic d’un gran valor Fou també un dels primers a reconèixer l’origen animal dels fòssils i, en el camp de la botànica, fou l’únic naturalista del seu temps que valorà els fruits i les flors com a caràcters d’importància en la descripció i la classificació dels vegetals