Resultats de la cerca

Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la tercera de…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys…

Estudià al Royal Manchester College of Music 1945 i, essent encara estudiant, formà part del New Music Manchester Group , interpretant la seva pròpia música, així com obres de M Davies Debutà el 1956 substituint un pianista indisposat, la qual cosa feu que interpretés gairebé a vista el Concert núm 2 de J Brahms L’any següent debutà amb l’Hallé Orchestra Juntament amb V Ashkenazy, el 1962 guanyà el primer premi del Concurs Čajkovskij de Moscou El seu repertori fou molt ampli, però destacà sobretot com a intèrpret d’obres del període romàntic, especialment de F Liszt…

El seu pare era també clarinetista i d’ell rebé les primeres lliçons d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Berlín, on es diplomà l’any 1957 El mateix 1957 fou contractat com a clarinet solista de la Komische Opera de Berlín i dos anys després ingressà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ha collaborat sovint amb el Quartet Amadeus, el Quartet Brandis i el Quartet Vermeer, i també amb l’Ensemble Wien-Berlin, format per solistes de les orquestres filharmòniques de Berlín i Viena i del qual fou un dels fundadors Ha enregistrat el Concert per a clarinet , KV 622, de WA Mozart, amb la…

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i també amb A…

Fundat l’any 1927 i dissolt el 1974, tingué com a membres el violinista Jean Pasquier, el violista Pierre Pasquier i el violoncellista Étienne Pasquier Aquesta formació collaborà habitualment amb altres intèrprets, com la pianista Marguerite Long i el flautista Jean-Pierre Rampal El 1970 els fills de Pierre Pasquier, Bruno intèrpret de viola i Régis violí, formaren, juntament amb Roland Pidoux violoncel, el Nou Trio Pasquier, que començà les seves actuacions com a grup el 1972 i que el 1983 feu el primer enregistrament Considerada una de les agrupacions de cambra capdavanteres en el panorama…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències…

La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Frankfurt, on fou deixeble d’Eugen d’Albert El 1895 conegué Johannes Brahms, els concerts per a piano del qual enregistrà posteriorment Després de guanyar el Premi Rubinstein a París l’any 1905, tres anys més tard inicià una carrera ascendent i aconseguí d’actuar a les principals sales de concert europees El 1910 enregistrà el primer disc, amb el Concert en la menor de Grieg Fou un dels pioners de la música pianística gravada i els seus discos, profusament reeditats, han estat considerats sempre una referència…

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com  Jephte , de Carissimi 1945  Judes Macabeu , de Händel 1948  Rèquiem alemany , de Brahms 1954  Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i  Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de…