Resultats de la cerca

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta…

Situació Vista exterior de la capella des del costat sud-oriental Hom pot veure la carretera N-152 que talla l’edifici pel costat de ponent Es tracta, malgrat tot, d’una vista que ben aviat desapareixerà, puix que hi ha la intenció de desmuntar aquesta capella i traslladar-la de lloc G Llop Aquesta capella es troba situada a la part de ponent del poble de Centelles, al terme de Seva, en el congost del Gorg Negre, en un barri que es creà entorn d’aquesta capella i l’hospital del camí ral Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el s IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als s X-IX aC

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de tramuntana L Prat Vilapedrers era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Navès, i comprenia totes les cases des de la Serra fins a migjorn del terme El segle XIX el servei religiós fou traspassat a la parròquia de Linya més propera Mapa 330M781 Situació 31TCG855472 Al punt quilomètric 42 de la carretera de Manresa a Solsona, a l’indret de Santa Susanna, hi ha un trencant a mà dreta que porta a la carretera de Solsona a Berga, passant per l’embassament de Sant Ponç Al punt quilomètric 5 d’aquesta carretera —abans d’arribar…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Es formà a la litografia d’Eusebi Planas ~1859, amb el pintor Josep Serra i Porson i a Llotja Amb el seu germà, el gravador Enric Gómez i Polo Barcelona 1841 — 1911, el 1863 anà a París, on fou deixeble de Thomas Couture, i féu un retrat gravat d’Eugène Delacroix, vell Tornà i féu una breu estada a Madrid 1865 per a visitar el Prado A Barcelona concorregué a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts 1866 amb un Sant Sebastià , i fou un dels defensors de la idea d’edificar una sala permanent d’exposicions, on, quan fou feta realitat, exposà diverses obres 1868 Les cartes, Els daus, Jo també…

 

És coneguda des del 952 quan part del seu territori fou cedit al monestir de Ripoll Entre el s XII i el XIX hi hagué prop seu l’església de Sant Genís, de la qual només es veu ara el setial

Era centrada a l’antic castell d’Aiguafreda , conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut s XIII, als Basella s XIV, als Cruïlles s XV, als Aimeric s XVII i als Pignatelli s XVIII