Situació
Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni.
M. Catalán
El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic. És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament.
Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 (332): x 34,9 —y 36,8 (31 tdg 349368).
Història
Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola. Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb el domini dels Muntanyola-Montcada, formà terme propi i de nou s’uní al municipi de Muntanyola al començament del segle XIX.
El castell de Múnter no era un castell termenat ja que en la documentació antiga no apareix mai el terme del castell de Múnter, car ja en el primer document del lloc, de l’any 929, pel qual Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d’Osona, en terme de la vila de Múnter (Montari); no obstant això, el castell ja devia ésser aixecat car l’afrontació septentrional corresponia al Castellet. Durant el mateix segle X se seguiren fent vendes en aquest indret, sempre situant els béns venuts a la vila de Múnter.
Croquis dibuixat al començament del segle XX per l’arquitecte Josep M. Pericas de les restes que encara quedaven de l’antiga fortificació.
A. Pladevall
Per la documentació no sabem res del seu domini eminent, si corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador important, únicament sabem que el 1001 es vengueren unes terres situades al terme de la vila de Múnter que havien estat comprades anteriorment als comtes Ramon Borrell i Ermessenda. Malgrat tot, com es pot veure més endavant, creiem que els senyors alodials eren els Muntanyola-Montcada, i els comtes de Barcelona no rebien vassallatge per aquest castell ni pel de Muntanyola.
Els senyors alodials són difícils de documentar fins al darrer quart del segle XIII, únicament el 1143 se cita l’existència d’un personatge anomenat Pere Bertran de Múnter, però sense referència al castell o al terme de Múnter, que seria un castlà. El 1274-75 hi ha un document relacionat amb un conflicte entre Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic. Aquest ciutadà de Vic tenia el castell de Múnter, no sabem per quins drets, i vers l’any 1274, els marmessors del seu testament donaren el castell a Gastó de Montcada, però la vídua, la dita Berenguera, el reclamà per dret d’esponsalici i els tribunals li donaren la raó. El 1274 el procurador de Berenguera, demanà al veguer d’Osona que donés la potestat del castell de Múnter a l’esmentada Berenguera per raó d’esponsalici, i es féu l’acte de prendre possessió del castell i els homes del castell de Múnter feren acte d’homenatge i de fidelitat a la seva senyora. Aquest domini, o per compra dels drets de la vídua o per mort d’aquesta, passà a Gastó de Montcada i després a Guilleuma de Montcada.
Tot aquest conflicte serveix per a deduir el que ens manca dels fets anteriors. El castell de Múnter devia ésser un castell satèl·lit del de Muntanyola i el domini era conjunt; per tant, segons les vicissituds del castell de Muntanyola, els senyors alodials eren els Muntanyola que després prengueren el nom de Montcada. Però abans del final del segle XII el castell de Múnter es devia separar del castell principal, que passà al monestir de l’Estany, i per això quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà, el qual degué vendre a Bernat de Riera els seus drets, i aquest, que no devia tenir descendència, els cedí al senyor del castell, Gastó de Montcada.
El castell de Múnter sortí aviat del domini dels Montcada, car el 1293 ja era propietat del cavaller Guillem del Brull. L’any 1358 segons declaració del vescomte de Cabrera, la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil, mentre que la criminal corresponia al veguer d’Osona, però era exercida pel vescomte com a comte d’Osona, càrrec que rebé el 1356 del rei Pere el Cerimoniós, si bé el 1364 li fou confiscat i no fou tornada als seus descendents en les restitucions que el rei els feu posteriorment. Durant el segle XV la família Brull s’entroncà amb l’Alta-riba, en el segle següent amb la Descatllar. El 1698 la família rebé el títol de comtes de Múnter i el 1754 per casament passà a la família Sentmenat. (APF-ABC)
Castell
Pany de mur que encara es conserva. És al punt més alt del turó i constituïa, sens dubte, l’estança central. Hom hi pot observar l’aparell, ordenat i regular, que encara exhibeix.
M. Catalán
Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle XX, l’arquitecte Josep M. Pericas va dibuixar un croquis en el qual féu constar els elements que encara eren visibles. La planimetria que figura allí encara avui es pot aixecar, bé que, com és lògic, l’estat de degradació no para.
Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó. Possiblement, es tracta d’una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un bonic aparell, molt ben agençat, fet amb carreuons escantonats a cops de martell i perfectament disposats en filades uniformes donant lloc a una construcció elegant.
L’estat en què es troben els vestigis no permet avui per avui fer altres precisions. Aquest castell, el recinte del qual s’adaptava a la topografia del turó, demana una campanya arqueològica, el resultat de la qual, sens dubte, podria aclarir molts punts. (JVV)