Resultats de la cerca

Especialitzat en proves d’esquena, fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya de 100 m esquena 1939 amb una marca de 119 min Baté en diverses ocasions el rècord català dels 200 i 400 m esquena El 1943 s’instaurà el trofeu Carles Bonacasa en memòria seva

Fou el primer campió de Catalunya de la història en imposar-se en l’edició inaugural del 1935, tant en la prova individual com en la d’equips, amb el Club de 7 a 9 El 1936 repetí el títol per equips i guanyà els dobles amb Carles Gil El 1934 ja havia estat finalista en l’edició oficiosa del campionat, disputat abans de la creació de la federació

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura Carles…

Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l…

Fill de Felip II de Castella i de Maria de Portugal Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare Projectà de fugir als Països Baixos Informat el rei, el féu empresonar al mateix alcàsser de Madrid fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalanoaragonesos trameteren ambaixadors al rei, on morí pocs mesos després No ha estat provat que tingués contactes amb els rebels dels Països Baixos L’actitud del rei hom cregué, a més, que el príncep havia estat enverinat fou denunciada ja a l’època per Guillem d’Orange i per Antonio Pérez, i la figura de …

Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos Després d’alguns articles preparatoris “Une tentative de République catalane 1640-1641”, Vallespir , 2, 1931 “Le siège de Collioure”, Vallespir , 2, 1932 i 4, 1932 “Une campagne d’hiver” campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42, SASL ,1933, escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra La guerre en Roussillon sous Louis XIII…

Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1995, feu estudis postdoctorals en antropologia biològica a les universitats de Cambridge 1997 i Oxford 1998, i participà en treballs de la companyia privada CODE Genetics Islàndia Professor d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1984, és també investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF El seu camp de recerca és la recuperació de l’ADN i la reconstrucció filogenètica de poblacions d’homínids Entre d’altres, ha participat en el projecte Genoma Neandertal dirigit per  Svante Pääbo  i ha codirigit, amb David Reich, de la…

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984