Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades. Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira, i rebé el nom de premi Ossa Menor, fins el 1958. El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any. Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana. El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia.
Relació d’obres i autors guardonats
| 1950 | Llengua de foc, de Pere Ribot |
| 1951 | Les hores retrobades, de Joan Vinyoli |
| 1952 | Cant espiritual, de Blai Bonet |
| 1953 | Paraules al vent, de Miquel Martí i Pol |
| 1954 | La Rambla de les Flors, de Jordi Sarsanedas |
| 1955 | Terra de naufragis, de Pere Quart |
| 1956 | no convocat |
| 1957 | no convocat |
| 1958 | És a dir, de Clementina Arderiu |
| 1959 | Intento el poema, de Josep M. Andreu |
| 1960 | Cants terrenals, de Ramon Bech |
| 1961 | no convocat |
| 1962 | L’evangeli segons un de tants, de Blai Bonet |
| 1963 | L’home i el límit, de Màrius Sampere |
| 1964 | Qui enganya para, de Xavier Amorós |
| 1965 | Cada paraula un vidre, de Francesc Vallverdú |
| 1966 | Homes que es banyen, de Francesc Parcerisas |
| 1967 | Terra negra, de Jaume Vidal i Alcover |
| 1968 | La vida nova, de Joan Vergés |
| 1969 | Madona i l’arbre, de Guillem d’Efak |
| 1970 | Per un duc Bach escriví música d’orgue a Weimar, de Josep Elias |
| 1971 | El suplicant, la deu i l’esma, de Josep Maria Boix i Selva |
| 1972 | La fi del fil, de Xavier Bru de Sala |
| 1973 | Els himnes, d’Agustí Bartra |
| 1974 | Occit enyor, de Ramon Pinyol |
| 1975 | Seminocturn, semidiürn, de Joan Angenté |
| 1976 | Cau de llunes, de Maria Mercè Marçal |
| 1977 | Llibre dels viatges, de Feliu Formosa |
| 1978 | Flauta del sol, de Jordi Pàmias |
| 1979 | El somriure de l’herba, de Josep Piera |
| 1980 | D’un torsimany al bosc, potser, de Joan Montalà |
| 1981 | L’ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés |
| 1982 | El porxo de les mirades, de Miquel de Palol |
| 1983 | La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, de Valerià Pujol |
| 1984 | Als límits de la sal, de Carles Torner |
| 1985 | Mar d’hivern, de Joan Margarit |
| 1986 | Les illes obstinades, de Xavier Lloveras |
| 1987 | Llavis que dansen, d’Olga Xirinacs |
| 1988 | Final de festa, de Jaume Subirana |
| 1989 | Pels camins remorosos de la mar, de Quima Jaume |
| 1990 | Les anelles dels anys, d’Àlex Susanna |
| 1991 | Curset de natació, d’Antoni Puigverd |
| 1992 | L’animal que no existeix, d’Andreu Vidal |
| 1993 | Vedat, d’Albert Roig |
| 1994 | Ultralleugers, de Joaquim Español |
| 1995 | Calç, d’Enric Casassas |
| 1996 | El salobre, de Ponç Pons |
| 1997 | Game Over, de David Castillo |
| 1998 | L’instant etern, d’Enric Sòria |
| 1999 | Voltor, de Pep Rosanes-Creus |
| 2000 | Trànsit entre dos vols, d’Anna Aguilar Amat |
| 2001 | Pou de glaç, de Susanna Rafart |
| 2002 | La mat de dins, de Pere Rovira |
| 2003 | El tren de Bagdad, de Manuel Forcano |
| 2004 | Càbales del Call, de Bartomeu Fiol |
| 2005 | Hostes, d’Isidre Martínez Marzo |
| 2006 | Enlloc, de Jaume Pont |
| 2007 | L’arrel i la pluja, de Txema Martínez Inglés |
| 2008 | La part visible, de Sebastià Alzamora |
| 2009 | La mort i la paraula, de Carles Camps Mundó |
| 2010 | Un lloc a l’ombra, de Rosa Font i Massot |
| 2011 | Llum d’Irlanda, de Marcel Riera Bou |
| 2012 | Tornar és lluny, de Francesc Garriga |
| 2013 | La nosa, de Marc Romera |
| 2014 | Refraccions, d’Hilari de Cara |
| 2015 | Dret al miracle, de Víctor Obiols |
| 2016 | La ciutat cansada, de Maria Cabrera |
| 2017 | Ample vol de la nit, de Josep Maria Fulquet |
| 2018 | Sons bruts, de Carles Rebassa |
| 2019 | L’espai profund, de Lluís Calvo |
| 2020 | Despertar-me quan no dormo, de Miquel Desclot |
| 2021 | Si entra boira no tendré on anar, d’Antoni Vidal Ferrando |
| 2022 | Un llum que crema, de Jordi Llavina |
| 2023 | Si una emergència, de Mireia Calafell |
| 2024 | Tan bonica i tan tirana, de Blanca Llum Vidal |