Resultats de la cerca

Traslladat de jove a Arenys de Munt, fou tècnic tèxtil i funcionari de la Generalitat Entre el 1929 i el 1936 rebé diversos premis de poesia, entre els quals la viola d’or i argent dels Jocs Florals de Barcelona del 1932 El 1939 hagué d’exiliar-se i, després d’un temps d’internament al camp de Sant Cebrià de Rosselló, s’installà a Londres, on treballà, entre altres feines, com a traductor per a la BBC Fou guardonat amb tres premis ordinaris i proclamat mestre en gai saber als primers Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili Buenos Aires, 1941 També obtingué premis als Jocs Florals de…

Era doctor en teologia El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor 1766-d 1801

Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i memòries d’…

Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958  Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…

Estudià a Madrid i a Lovaina Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, publicà Memorándum sobre el pasado, el presente i el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel 1887, Crisi agrícola remeis 1888, Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne 1883 i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela 1888

Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878

Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València Austriacista, seguí l’emperador Carles VI a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i després al de la filla d’aquest, Maria Teresa, emperadriu des del 1740

Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…

Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà seu el…

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà