Resultats de la cerca

Bé que era protestant, amb la seva actitud conciliadora contribuí poderosament a l’acord de la pau d’Augsburg 1555 Contribuí també a establir la fórmula de concòrdia entre els protestants el 1580

Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…

Educat en una família molt vinculada a la tradició coral, rebé els primers ensenyaments de cant i orgue al cor parroquial La publicació d’algunes de les seves composicions de música coral el posaren en contacte amb E Elgar Vers el 1900 el seu interès derivà cap a la composició d’obres simfonicocorals, entre les quals hi ha By the Waters of Babylon i A Vision of Cleopatra La crítica que obtingueren aquestes obres i, sobretot, l’estrena de la Primera Suite anglesa , que li proporcionà un mecenes anònim, animaren Brian a seguir en el món de la composició Molt influït per l’ampullositat de R…

Fou alumne del seu pare, també compositor, i d’Andreas Petermann Entre el 1613 i el 1618 estudià teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg El 1619 fou nomenat mestre de capella a Sondershausen El 1631 succeí a JH Schein com a cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Mantingué relacions excellents amb els seus collegues, entre els quals es trobava S Scheidt, i compongué algunes obres dedicades a personatges rellevants de la vida social i cultural de Leipzig Les seves obres més importants es troben en els dos volums de Musicalische Seelenlust 1634-37, compostos seguint models…

Estudià dret i s’establí a Leipzig 1720, on començà guanyant-se la vida com a ensenyant privat, com a funcionari al servei de correus de la ciutat 1732-40 i com a inspector de vins i licors Poeta de circumstàncies, utilitzà sovint el pseudònim de Picander Arran de Sammlung erbaulicher Gedancken 'Collecció de pensaments edificants', un encàrrec per als oficis religiosos, el 1725 conegué JS Bach, que li encomanà un gran nombre de textos per a la seva obra cantada, entre els quals els de la Passió segons sant Mateu 1729, la Passió segons sant Marc 1731 i una part de l' Oratori de Nadal 1735 Són…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Leipzig 1908-14, on es doctorà amb una dissertació sobre Praetorius Entre els seus mestres destaquen H Riemann i A Schering Fou professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia 1919-58, i membre de l’Acadèmica de la Ciència i la Literatura de Magúncia Tingué càrrecs en diverses societats i institucions acadèmiques Desenvolupà una teoria del so que resultà molt influent ell entenia el so com a característica determinant del repertori o període històric, i com a guia per a l’anàlisi i la interpretació El 1949 inicià un projecte de recerca en…

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric, filosòfic i…

Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat director general de música de…

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Passà al servei d’Àustria com a canceller 1866-71, i menà una política antiprussiana Mitjançant un acord amb Ferenc Deak establí l’imperi sobre una base dualista Àustria-Hongria Després del 1871 inicià l’aproximació d’Àustria al nou Imperi Alemany