Resultats de la cerca

Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera

Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-…

Fill i successor de Felip I de França i Berta d’Holanda Cercà la consolidació del seu regne a l’illa de França, i combaté contra els petits senyors feudals, que finalment sotmeté, amb l’ajut de l’Església fou sempre aliat del papat i del poble Afavorí el moviment comunal i, mitjançant les cartes de repoblament, creà comunitats de camperols Fou derrotat per Enric I d’Anglaterra, duc de Normandia, a Brémule 1119, però, ajudat pels seus vassalls, detingué, a Reims, l’emperador Enric V 1124 Poc abans de morir casà el seu fill Lluís amb Elionor d’Aquitània i estengué fins als Pirineus l’autoritat…

Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…

En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres, des del 1357 fou mort a…

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’…

Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió…

De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja…

Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres de Roger de Flor…

Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç V, la baronia de Santa Pau Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó 1392 Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca 1396 Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà 1398 Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola…