Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Alexandre d’Alentorn i de Botella
Història
Noble.
Fill d’Onofre d’Alentorn i d’Oms, de qui heretà la senyoria de Seró, i de la seva primera muller, Elionor de Botella Adscrit a la bandositat dels nyerros, fou amic del bandoler Perot Rocaguinarda Fou diputat militar de la generalitat 1614-17, i s’oposà violentament a la política contra el bandolerisme duta a terme pel lloctinent duc d’Alburquerque Féu més tard causa comuna amb un bandoler conegut per Sastre Domingo i xocà amb el governador del Principat Aleix de Marimon, que era probablement cadell 1619 Fou pare de Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d’Amer i de Roses
Guillem II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1317-18) i de Neopàtria (1319-38), príncep de Tàrent i de Monte Sant’Angelo, duc de Noto i de Spaccoforno, comte de Calatafimi, Alcamo, Malta i Gozzo.
Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-…
Enric I de Castella
Història
Rei de Castella (1214-17).
Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran
Joana de Portugal
Història
Reina de Castella i de Lleó, filla del rei Eduard I i d’Elionor d’Aragó.
Fou segona muller d' Enric IV de Castella La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts 1462 com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos 1467, d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza
Enric d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, tercer fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque.
Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa 1409 i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li donà 1436 el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de Granada, fou…
Roger de Montcada i de Lloria
Història
Magnat i camarlenc reial.
Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…
Maria d’Aragó
Història
Infanta de Castella.
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a…
Lope Fernández de Luna
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1351-82).
De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja…
Simó de Montfort
Simó de Montfort
© Fototeca.cat
Història
Noble francès.
Fill de Simó IV de Montfort Comte de Leicester Establert a Anglaterra el 1230, es casà amb Elionor, germana del rei Enric III 1238 Ocupà el càrrec de governador d’Aquitània 1248, però la duresa de la seva gestió feu que hagués de tornar a Anglaterra, on encapçalà la lliga de barons que arrencaren al rei les provisions d’ Oxford Juntament amb el comte de Gloucester, dirigí l’oposició 1258 i la revolta dels barons 1264, i vencé les forces reialistes a Lewes Àrbitre de la política interna anglesa, fou vençut pels reialistes a la batalla d’Evesham La seva figura, esdevinguda heroica…
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres de Roger de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina