Resultats de la cerca

És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller del príncep…

L’església parroquial de Santa Maria, dedicada actualment a la Concepció de santa Maria i a sant Sebastià, és situada al centre del poble d’Ivars de Noguera Una de les primeres referències documentals data de l’any 1104, en una escriptura de donació atorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira segons l’esmentat instrument, l’església d’Ivars, juntament amb moltes altres esglésies, castells i diversos béns, fou cedida a la mencionada abadia, cessió que li fou ratificada l’any 1108 en un altre instrument atorgat pels…

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de…

Aquest castell és consignat per primera vegada l’any 1138, en què Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, donen a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou que tenien al camp de Mascançà, davant Linyola, per tal de bastir-hi un castell, anomenat Bellestar Havien rebut l’alou del comte Ermengol VI d’Urgell El 1143 Arnau Ponts, la seva muller Saurina i el seu germà Ramon manaren a Ramon Arnau que, de la meitat del castell de Bellestar que tenia per ells, en retingués dues parellades de terra i la resta la cedís als homes que hi habitessin En el mateix…

El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M Ivogün El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950 Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947 Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany R Strauss, WA Mozart, R Wagner i italià G Verdi, G Puccini, que interpretà en anglès Cantà també regularment amb la Scala de Milà 1949–63, al Festival de Salzburg 1949–64 i a l’Òpera de San Francisco 1955…

Consta de 3730 versos distribuïts en sèries monorimes assonants, de mida variable —amb predomini de versos de 14 síllabes— i dividits en dos hemistiquis ben marcats Narra en tres parts El destierro, Las bodas i La afrenta de Corpes el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid 1043-99, quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei, concerta el casament de les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrión la cerimònia s’escau a València A la…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i…

Adquirí una sòlida formació humanística, científica i financera, probablement a Liorna i a Pisa Les seves inquietuds literàries el dugueren a ingressar a l’Acadèmia Etrusca de Cortona amb el nom de Liburno Drepanio El 1741 es traslladà a Nàpols, on fou funcionari de la cort El 1745 s’estrenà la primera òpera amb un text seu, L’impero dell’universo diviso con Giove , musicat per Genaro Manna, on domina la influència de Pietro Metastasio Complicat en una intriga cortesana, el 1750 marxà a París, on entrà en contacte amb els cercles artístics i intellectuals Amb Giacomo Casanova organitzà un…

La capella de Sant Salvador recorda l’existència d’un antic nucli de població en la summitat d’un turó de gran interès estratègic 545 m d’altitud, vora Pinyana, que domina la vall de la Noguera Ribagorçana La capellania de Sant Salvador de Montpedró depenia de l’abat de Sant Pere d’Àger Al segle XIV sembla que gaudí de gran devoció, ja que s’ha conservat memòria de tres interessants llegats de l’època Així, Bernat de Camporrells, segons l’última voluntat del seu pare Gombau, instituí l’any 1342 a favor del santuari de Montpedró un cens de 200 sous de pensió anual Els dos testaments restants…

Os de Balaguer i el seu castell són documentats des del segle XI El 1116, un cop conquerit Os, el vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera feia donació a l’abadia d’Àger de l’església “ in castro quod dicitur Hos, quod abstuli per Dei gratiam de potestate paganorum ”, amb primícies, oblacions, defuncions i tots els rèdits a més, li lliurava el delme de la dominicatura i un mas amb alous, delmes, serveis i rèdits Amb anterioritat, l’església d’Os ja havia estat promesa a la dita abadia l’any 1108, juntament amb les d’Algerri i Ivars, per un document atorgat aquell any pel mateix Guerau Ponç…