La capella de Sant Salvador recorda l’existència d’un antic nucli de població en la summitat d’un turó de gran interès estratègic (545 m d’altitud), vora Pinyana, que domina la vall de la Noguera Ribagorçana.
La capellania de Sant Salvador de Montpedró depenia de l’abat de Sant Pere d’Àger. Al segle XIV sembla que gaudí de gran devoció, ja que s’ha conservat memòria de tres interessants llegats de l’època. Així, Bernat de Camporrells, segons l’última voluntat del seu pare Gombau, instituí l’any 1342 a favor del santuari de Montpedró un cens de 200 sous de pensió anual. Els dos testaments restants són respectivament els d’Elvira López (1364), vídua de Ramon d’Anglesola, i Brunesinda (1372), vídua de Dalmau d’Alentorn, i hi apareixen deixes a l’església de Sant Salvador de Montpedró; la primera dama esmentada féu una deixa de 50 sous per la compra d’un retaule. Després, la capella de Montpedró fou sufragània de l’església parroquial d’Andaní. (JBP)
A Montpedró es conserven les restes d’un conjunt de construccions d’èpoques diverses, entre les quals destaquen dos llenços de mur paral·lels, en els quals s’obren tres arcs formers, de perfil acusadament apuntat, que suposadament havien suportat una coberta d’embigat. Deuen correspondre a una datació possiblement no anterior al segle XIV, tot i l’acusat arcaisme de la tipologia basilical amb tres naus paral·leles, cobertes d’embigat. Al costat nord d’aquesta estructura basilical es conserva una sala rectangular, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular. La porta d’arc de mig punt s’obre al mur sud, que presenta un gran arcosoli buidat en el seu gruix. Les importants reformes i alteracions que presenta el conjunt no permeten establir-ne una filiació precisa, però sembla que no ha d’ésser una obra anterior al segle XIII. (JAA)