Resultats de la cerca

Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance  30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del…

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…

Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més, redactà el…

Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil al costat dels…

Té l’origen en el  Consejo de Estado  1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal…

Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan Format a la Sorbona i a Oxford Diplomàtic 1877-91, diputat a corts 1891-1919 i senador vitalici 1919, fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura 1903-04 i 1907-08 i president del Consejo de Estado Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval Azulejos sevillanos del siglo XIII , 1902, molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània La loza dorada de Manises en el año 1454 1906, Los maestros…

Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià , Prensamiento , El…

Estudià dret a Barcelona S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde Dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia,  de la qual era membre, i en altres institucions acadèmiques, així com en revistes o en llibre, entre els quals destaquen  Guía del monasterio de Santas Creus  1884 El pasado, el presente y el porvenir de…