Resultats de la cerca

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…

Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca En aquesta universitat fou procanceller i rector 1795-97, i també catedràtic de filosofia 1780 i teologia 1790 Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un sol Deu…

Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta”…

Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance  30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del Estado…

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà…

Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més,…

Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil…

Té l’origen en el  Consejo de Estado  1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal…