Resultats de la cerca

A les obres Les Races belligérantes 1916 i Les Races et l’Histoire 1924 estudià l’evolució de diferents grups racials sotmesos a la influència del medi geogràfic

Es dedicà primerament a la pintura i no començà a escriure fins el 1951 La seva narrativa, en la línia del nouveau roman , s’emparenta amb la de SBeckett i ofereix uns personatges i fets irrisoris que es complauen a escarnir la realitat Mahu ou le Matériau 1952, Le renard et la boussole 1955, Le fiston 1959, Quelqu'un 1965, premi Femina, Fable 1971, Cette voix 1975, Monsieur Songe 1982, Charrue 1985 i L’ennemi 1987 Escriví també alguna peça teatral

Mitjançant el mètode de les cascades inventat per ell, aconseguí de liquar, per primera vegada 1877, alguns dels gasos considerats permanents , com ara l’oxigen i el nitrogen, amb independència de LCailletet, que assolí resultats semblants al mateix temps, però amb uns altres mètodes

Fou considerat pels seus contemporanis la més alta autoritat en ornitologia Edità la revista Ibis i escriví un important Dictionary of Birds 1896

Fou l’intèrpret més destacat de l’impressionisme a Suïssa

Escriví À propos d’un cheval 1980, on mesclà l’arqueologia i la intriga novellística, i una llarga sèrie de novelles caracteritzades per un psicologisme idealitzador Le comte Kostia 1863, Le roman d’une honnête femme 1864, L’aventure de Ladislas Bolski 1869, etc Cal remarcar-ne el treball crític Profils étrangers 1889 i l’assaig polític Espagne politique 1874

Catedràtic de neurologia de la Salpêtrière, fou un dels membres més destacats dins l’escola francesa, juntament amb Charcot, Pierre Marie i Babinski Amb la seva muller Augusta Klumpke publicà una Anatomie du système nerveux , i amb A Thomas, un Traité des maladies de la moelle épinière

Fundador de la termoquímica, fou professor de química a la Universitat de Peterburg Treballà fonamentalment en la química dels gasos i enuncià la llei que duu el seu nom

Fou nomenat cardenal el 1965 Sabé unir una gran elevació espiritual fou comentador fervent de sant Joan de la Creu i el rigor d’un pensament estrictament tomista Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu 1943 i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que deixà…

Començà les seves activitats en el circ i el music-hall després passà al teatre, i finalment al cinema Entre les seves nombroses pellícules cal citar La chienne 1931, Drôle de drame 1937, Quai des brumes 1938, La belle étoile 1938, La beauté du diable 1949, Austerlitz 1959, Le train 1963, Le vieil homme et l’enfant 1966 i L’ibis rouge 1975