Resultats de la cerca

Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics

Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop

Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina

Féu estudis d’arquitectura a l’Escola Universitària de Barcelona, on es titulà el 1928 En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier Tot just acabada la carrera fundà amb altres companys el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica Les obres i els projectes d’aquells anys se situen clarament a l’avantguarda europea i hi…

Estudià l’erosió fluvial i els cicles d’erosió i peneplà Escriví, entre altres obres, Physical Geography 1898, Physiogéographie 1911 i The Reefs Problem 1928

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

Professor a la Universitat de Harvard Autor d' A Theory of Justice 1971 i Political Liberalism 1993, obres cabdals en l’àmbit de la filosofia política La seva teoria es fonamenta en la pretensió d’assolir uns principis de justícia plenament aplicables en un àmbit pràctic i compatibles amb la política liberal També publicà The Law of Peoples 1999 i Justice as Fairness, a Restatement 2001

Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971

Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag  amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold  i Gregory Paul Winter

Fou professor a Harvard 1937 i autor de treballs bàsics sobre la fisiopatologia de les anèmies de tipus perniciós demostrà l’existència de l’anomenat factor intrínsec de Castle format en la mucosa gàstrica i duodenal, que copsa el factor extrínsec vitamina B 1 2 , necessari per a l’eritropoesi normal, com també la importància de l’administració d’extrets de fetge per al tractament d’aquestes afeccions