Resultats de la cerca
Es mostren 587 resultats
Benjamin Mottelson
Física
Físic nord-americà, naturalitzat danès.
Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics
Charles Tilly
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg nord-americà.
Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia En la seva vasta producció més de cinquanta volums i 600 articles tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació amb una especial atenció a la França revolucionària, la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en…
Riccardo Giacconi
Física
Físic nord-americà d’origen italià.
Es doctorà a la Universitat de Milà 1958, on fou professor ajudant fins el 1956, que marxà als Estats Units, on fou professor a les universitats d’Indiana i Princeton El 1959 s’incorporà a l’American Science & Engineering Inc de Cambridge Massachusetts, empresa de la qual fou vicepresident El 1973 passà a ser vicedirector del departament d’astrofísica d’altes energies del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge i fou també professor d’astronomia a la Universitat de Harvard Posteriorment fou director del Space Telescope Science Institute de la…
John Rawls
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a la Universitat de Harvard Autor d' A Theory of Justice 1971 i Political Liberalism 1993, obres cabdals en l’àmbit de la filosofia política La seva teoria es fonamenta en la pretensió d’assolir uns principis de justícia plenament aplicables en un àmbit pràctic i compatibles amb la política liberal També publicà The Law of Peoples 1999 i Justice as Fairness, a Restatement 2001
Virgil Thomson
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971
Jerome Karle
Física
Químic i físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls
William Davis
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf nord-americà, professor a Harvard (1877-1912), a Berlín (1908-09) i a París (1911-12).
Estudià l’erosió fluvial i els cicles d’erosió i peneplà Escriví, entre altres obres, Physical Geography 1898, Physiogéographie 1911 i The Reefs Problem 1928
Francis Fukuyama
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève
Robert Vivian Pound
Física
Físic canadenc, resident als EUA des del 1923 i naturalitzat el 1932.
Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a collaborador d’ EM Purcell guanyador del premi Nobel de física el 1952 sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear
George Pearson Smith
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold i Gregory Paul Winter
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina