Resultats de la cerca

Davanter, s’inicià a les files del Club Esportiu Europa 1948, d’on passà al Futbol Club Barcelona Allí jugà a l’equip amateur 1948-52 i a l’Espanya Industrial 1952-53 abans d’incorporar-se al primer equip 1953-61, amb el qual disputà 245 partits i marcà 126 gols Sota les ordres d’Helenio Herrera guanyà dues Lligues, una Copa i dues Copes de Fires En no ser renovat, s’incorporà al Real Madrid, on jugà dues temporades 1961-63, es proclamà doble campió de la Lliga, guanyà la Copa 1962 i disputà una final de la Copa d’Europa Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1963-65…

Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte…

Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la nacionalització…

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Des de petit mostrà una facilitat inusual per la música i aprengué a tocar la guitarra d’oïda Amb només nou anys ingressà a la Banda Municipal de Jerez, el director de la qual, Narciso Arriaga, li feu les primeres classes de música Més tard formà un quartet amb Enrique Herrera, que li ensenyà de tocar la viola Esgotades les seves possibilitats d’aprenentatge a Jerez, Huizar es traslladà a Zacatecas i estudià violí i harmonia El 1917 anà a viure a Ciutat de Mèxic, on estudià al Conservatorio Nacional de Música i el 1924 es graduà en composició i violí L’any 1928 ingressà a l’Orquestra…

Començà treballant a Noticiero Universal i participà en la creació del diari Sport 1979 També treballà a La Hoja del Lunes El 1983 s’incorporà a Catalunya Ràdio i durant els anys vuitanta fou locutor de partits de futbol El 1991 fitxà per TV3, on presentà 100 × 100 futbol 1992-96 i Gol a gol 1996-98 Al mateix temps, fou el locutor dels partits de futbol de la cadena 1991-2000 acompanyat d’Àngel Pitxi Alonso i Sergi Albert Posteriorment presentà el programa Ona Sport a l’emissora Ona Catalana 2000-03 El seu últim any el combinà amb el retorn a Televisió de Catalunya, on presentà En camp…

El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor En la…

Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50 cm de…

Alhora que continuació històrica d’aquest, en bandejà l’aspecte integrista i tradicionalista i adoptà un accent marcadament socialista Es constituí en l’acte de Montejurra del 1965 Presidit pel príncep Carles Hug de Borbó-Parma , s’estructurà en forma federal, d’acord amb les diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol als Països Catalans el Partit Carlí de Catalunya, el Partit Carlí del País Valencià i el Partit Carlí de les Illes Fou legalitzat pel juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes Havent renunciat explícitament Carles Hug a la…