Resultats de la cerca

S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita  1956 la sèrie d’aventures  Matildita, el terror del barrio  des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera  Tiovivo, Din Dan  i  El Capitán Trueno  En el període 1966-67 també publicà les sèries  Els Yeyés , a la revista …

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005

Imparteix la docència a la Universitat de Lleida Els seus estudis se centren en la narrativa catalana medieval en vers i en els autors i obres de la baixa edat mitjana Entre les seves publicacions destaquen laversió modernitzada del Tirant lo Blanc 1998 i diversos articles sobre les noves rimades, la poesia trobadoresca, Ausiàs Marc, Ramon Llull i la novella de Joanot Martorell

Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621

Mor Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó és nomenat regent del regne

De família de juristes, publicà un poema religiós en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE ↑ Estrugós

Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li permeté…