Resultats de la cerca

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya…

Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró, al peu del Pedraforca, a 1647 m d’altitud Fou inaugurat el 26 de juny del 1949 i duu el nom de Lluís Estasen , iniciador de l’escalada moderna a Catalunya i que encapçalà la cordada que el 1928 escalà per primera vegada la paret nord del Pedraforca És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat per a 81 persones És freqüentat per escaladors i alpinistes que volen escalar les vies en roca i els itineraris hivernals que recorren les parets del Pedraforca, molt especialment la seva cara nord, a més…

Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic del Garraf 1897 Rebé la…

S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà…

Membre del Club Natació Terrassa, en el període 1968-73 fou cinc vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Format per Domingo Rosillo, ingressà a l’Escola Catalana d’Aviació el 1916 Fou el segon alumne que rebé el títol de pilot, el 29 de juny de 1917, només superat per Josep Canudas algunes setmanes abans Estigué vinculat amb l’Aeroclub de Catalunya i participà en el I Concurs de Tardor 1919 organitzat pel club El 1923 fou cofundador i directiu de la Penya de l’Aire i el 1929 s’incorporà a l’Escola d’Aviació de Barcelona com a professor, activitat que prosseguí fins a la Guerra Civil

Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…