Resultats de la cerca

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa Fou tercer en el Campionat d’Espanya en quatre scull 1985 Ha estat el responsable de l’escola municipal de rem i també entrenador de l’entitat Amb ell al capdavant del Club de Rem Tortosa, l’entitat es proclamà millor club d’Espanya en quatre ocasions 2007, 2008, 2010, 2011

Migcampista, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1929-32 36 partits de Lliga El 1930 jugà amb la selecció catalana contra Aragó en el partit d’homenatge a Rini

Formà part del Club de Bitlles l’Ametlla de Mar 1999-2003, i es proclamà campió de Catalunya 2001

Es formà en diversos clubs valencians i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou campió de Catalunya en individual 2006, campió d’Espanya en dobles 1999, 2001, amb el seu germà José María 2005, amb Nicolás Almagro En individual guanyà tres tornejos de l’ATP Tour Meran, 1999 Casablanca, 2000 Bogotà, 2001 En dobles guanyà dos tornejos de l’ATP Tour Casablanca, 2004, amb Enzo Artoni Amersfoort, 2006, amb Alberto Marín En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 29a en individual 2000 i la 61a en dobles 2006 Deixà la competició oficial el 2010 i des d’aquest any exerceix d’…

Migcampista i defensa, formà part del Club Esportiu Europa durant cinc temporades 1926-31 i fou un dels debutants a l’inici de la Lliga 1929 Disputà 35 partits a primera divisió Fou tres vegades subcampió de Catalunya 1927, 1928, 1929 i campió de la Copa Príncep d’Astúries 1926 amb la selecció de Catalunya

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre el Papa Luna…

Fou autodidacte i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana Entre les seves obres reixes, trucadors, faristols de ferro repussat, canelobres, etc sobresurten la porta de l’Institut de la Dona que Treballa i diverses reixes per al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona És representat al museu del Cau Ferrat, de Sitges

Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí

Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou senador…