Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
cassació
Música
Composició instrumental a diverses parts, afí a la serenata i al divertiment, pròpia del s XVIII als països germànics.
Era interpretada en sessions nocturnes i a l’aire lliure Les més conegudes són de Haydn i de Mozart
finale
Música
En l’òpera dels s. XVIII i XIX, peça final d’un acte o de l’obra, que es caracteritzava pel fet de reunir en escena tots els personatges i pel fet de prescindir de recitatius.
Mozart i Rossini portaren el finale a una complexitat extraordinària Durant el Romanticisme tendí a desaparèixer, pel seu caràcter convencional
K
Música
Abreviatura de Köchel-Verzeichnis, llista cronològica de les obres de Mozart, publicada el 1862 per L. von Köchel.
Thomas Boaz Allen
Música
Baríton anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el protagonista del Don…
Franz Xaver Süssmayr
Música
Compositor austríac.
Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare -cant, orgue i violí- fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia',…
Sigismund Neukomm
Música
Compositor i pianista austríac.
Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou…
Gottfried Bernhard van Swieten
Música
Mecenes austríac d’origen holandès.
Pertanyent a l’aristocràcia, després d’estudiar la carrera diplomàtica ocupà, durant vint anys, diversos càrrecs d’importància arreu d’Europa Aquestes tasques el portaren a Berlín, on conegué la música de GF Händel i JS Bach A Viena fou prefecte de la Biblioteca Imperial, a més de formar part del gabinet de Josep II amb diverses responsabilitats en el camp educatiu Promogué la interpretació d’obres de GF Händel, com Judas Maccabaeus arranjat per J Starzer, 1779 i Messiah arranjat per WA Mozart, 1789 En la biblioteca de Van Swieten, Mozart tingué l’ocasió, al…
reexposició
Música
En un moviment, la represa, després d’una secció intermèdia, de la secció inicial.
La reexposició acompleix la funció de terminació forma en el cas de la forma ternària , de la forma sonata i d’algunes tipologies de la forma binària Sovint presenta modificacions respecte de la secció inicial Aquestes modificacions poden suposar expansions, compressions i reajustaments tonals Aquest darrer aspecte és especialment rellevant en el cas de la forma sonata que d’altra banda pot incloure una falsa reexposició , ja que la reexposició presenta en la tònica principal aquells temes que en l’exposició s’havien presentat en la tonalitat secundària generalment la de la dominant Així…
Alfred Einstein
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Cosí d’ Albert Einstein El 1903 es doctorà en musicologia Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft ‘Revista de musicologia’ el 1918, que dirigí fins el 1933 Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’installà als Estats Units Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann en la novena i onzena edicions, 1910-29 i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull 1926 És autor de biografies i estudis excellents Gluck 1936, Greatness in Music 1941, Mozart…
,
Werner Hollweg
Música
Tenor alemany.
De primer havia orientat la seva carrera cap a les finances, però el 1958 decidí dedicar-se al cant Estudià a Lugano, Munic i Detmold i debutà el 1962 amb la companyia de l’Òpera de Cambra de Viena Entre el 1963 i el 1967 cantà al Teatre Municipal de Bonn Posteriorment es presentà amb èxit al Maggio Musicale Fiorentino, a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg El 1981 interpretà el paper principal d' Idomeneo, re di Creta de WA Mozart en la versió discogràfica dirigida per N Harnoncourt, que també confià en ell per a la posada en escena del 1988 de Die Fledermaus 'El ratpenat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina