Resultats de la cerca

Conegut pels seus estudis d’anatomia, hom li ha atribuït el descobriment dels ossets de l’orella interna anomenats enclusa i martell És autor d' Humani corporis anatomia 1516 i Opera omnia 1545-68

En els peixos, amfibis, rèptils i ocells, aquest os serveix per a articular la mandíbula inferior a la resta del crani En els mamífers, el quadrat es modifica per formar un dels ossos de l’orella, l’enclusa

Definició És anomenada presbiacúsia la pèrdua de la capacitat auditiva que s’esdevé habitualment a partir de cinquanta anys, a conseqüència de l’envelliment de l’orella, i que afecta alhora ambdós òrgans Freqüència, edat i sexe La pèrdua d’audició progressiva a partir d’una certa edat és un procés natural que afecta la majoria de la població La pèrdua comença cap a cinquanta anys, però, com que progressa lentament, sovint passa inadvertida durant molt de temps És més freqüent en els homes, entre els quals el trastorn sol ésser més intens que en les dones Causes Les estructures de l’orella,…

Aquesta família comprèn unes 2000 espècies àmpliament distribuïdes per les zones tropicals i, de forma disjunta, per les serralades dels Balcans, els Alps i els Pirineus Les gesneriàcies europees, que són només quatre espècies i es troben localitzades en petites àrees, s’han de considerar com a relictes d’una flora termòfila, prequaternària, en gran part extingida Testimonis d’aquest caràcter relictual són la seva àrea tan fragmentada, els caràcters morfològics que presenten, propis de tàxons antics, i la poca variabilitat que manifesten En general les gesneriàcies són plantes herbàcies o…

Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…

És propi d’un gran nombre de malalties i un símptoma característic dels trastorns provocats pel moviment, sobretot pels moviments de balanceig repetitius Té un marcat component neurovegetatiu Experimentalment, hom ha determinat que és conseqüència d’una superestimulació de l’aparell vestibular de l’orella interna

Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961

Funcionari judicial a Montblanc, és autor dels reculls de narracions Espurnes 2002 i A soca d’orella 2003 Coordinà l’estudi etnològic Monroyo El hábitat disperso las masías i tingué cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig El patrimoni immaterial La literatura oral 2007

Professor d’anatomia a Roma 1555-68 i metge del duc d’Urbino, fou un dels propulsors de l’anatomia comparada Féu descripcions de diferents indrets del cos humà, sobretot de l’orella interna i la faringe trompa d'Eustaqui Escriví De motu capitis 1561, Libellus de renibus 1563, Opuscula anatomica 1564, etc

Consisteix en un recipient esfèric, amb dues obertures, de manera que aplicant l’orella en una de les obertures hom sent, amb un notable augment d’intensitat, els sons de freqüència igual a la freqüència característica de vibració de la massa d’aire continguda en el recipient Actualment ha caigut en desús