Les gesneriàcies

Aquesta família comprèn unes 2000 espècies àmpliament distribuïdes per les zones tropicals i, de forma disjunta, per les serralades dels Balcans, els Alps i els Pirineus. Les gesneriàcies europees, que són només quatre espècies i es troben localitzades en petites àrees, s’han de considerar com a relictes d’una flora termòfila, prequaternària, en gran part extingida. Testimonis d’aquest caràcter relictual són la seva àrea tan fragmentada, els caràcters morfològics que presenten, propis de tàxons antics, i la poca variabilitat que manifesten. En general les gesneriàcies són plantes herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, oposades o en roseta, flors pentàmeres, amb dos o quatre estams, i ovari súper o semiínfer, bicarpel·lar. Els seus cotilèdons tenen sovint un desenvolupament desigual i, en algunes espècies, un d’ells creix extraordinàriament i es converteix en l’única fulla que té la planta durant tota la seva vida.

Bell exemplar d’orella d’ós (Ramonda myconi) en plena floració. Fa una roseta basal de fulles superficialment molt rugoses i d’una a sis flors de color lila, situades al capdamunt de les tiges. Representant d’una família localitzada sobretot a les zones tropicals, habita a casa nostra les muntanyes calcàries de la meitat septentrional del Principat. S’ha de considerar com una relíquia prequaternària.

Antoni Agelet

L’orella d’os (Ramonda myconi), el nom de la qual fa memòria de L. F. Ramond, pirineista i conseller de l’Estat francès, i del metge ausonenc Francesc Micó, és una herba perenne, acaule, de fulles disposades en roseta, ovades o ròmbiques, recobertes, sobretot al revers, d’una pilositat brunenca; del mig de la roseta surt una tija florífera curta, que porta d’una a sis flors de color lila i amb el centre taronja. L’ovari és súper i dona un fruit capsular, més llarg que el calze, amb una sola cavitat. L’orella d’os es fa a les escletxes de les roques calcinals ombrejades, principalment a l’estatge montà. És corrent als Pirineus i als Prepirineus i avança cap a migjorn fins a Montserrat, on es veu encara abundant.

La violeta africana (Saintpaulia ionantha) és una gesneriàcia originària de l’Àfrica del Sud, molt conreada com a planta d’interior. Fa una roseta de fulles vellutades, del mig de la qual neixen les flors blaves, liles o rosades.