Resultats de la cerca

Actualment el nàhuatl és parlat encara per grups indígenes dels estats de Mèxic, Morelos, Guerrero, Puebla, Ilaxcala i Veracruz La llengua nàhuatl fou el vehicle d’una literatura rica i original, amb un gran refinament formal i estilístic, que fou destruïda pels conqueridors Alguns texts, però, han estat salvats i recollits en manuscrits dels s XVI i XVII, com els anomenats Annals de la nació mexicana 1528, el Còdex de Quauhtitlan 1588, les compilacions 1520-90 de Fray Bernardino de Sahagún, sobretot les contingudes en la seva Historia general de las cosas de Nueva España , on es…

Germà de Manuel Carrasco i Formiguera Deixeble i collaborador d’August Pi i Sunyer, fou membre de l’Institut de Fisiologia i de la Societat de Biologia de Barcelona Amplià estudis a Harvard EUA Fou capdavanter, a Catalunya, dels estudis sobre la diabetis i de la preparació juntament amb Pere González i l’ús de la insulina a l’Europa continental 1922 Entre molts altres treballs, publicà a “Monografies mèdiques” La diabetis 1927 i Tractament de la diabetis 1929 Fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934 Exiliat el 1939, fou, a Mèxic, professor de la Universitat de…

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una llibreria de vell cap…

Desenvolupà gairebé tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona i debutà al Comtal la temporada 1958-59 Fou cedit al Club Esportiu Júpiter 1960-61, el Racing de Santander 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64 Jugà durant dotze temporades al primer equip del Barça 1964-76, fins a convertir-se en un dels jugadors que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb 527 partits Començà jugant com a extrem dret, però assolí el seu millor rendiment com a defensa lateral, sense deixar la seva vocació ofensiva Guanyà una Lliga 1974, dues Copes 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i arribà a…

Migcampista que s’inicià a l’Elx Club de Futbol, on jugà quatre temporades entre els anys 1966 i 1970 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona per vuitanta milions de pessetes, xifra que constituí tot un rècord en aquell moment Hi jugà onze temporades, entre el 1970 i el 1980, i fou capità de l’equip després de la marxa de Johan Cruyff Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1971, 1978 i una Recopa d’Europa 1979 Disputà 492 partits oficials i aconseguí 130 gols El 1980 deixà el club a mitja temporada en acceptar una important oferta econòmica del Puebla de Mèxic…

Extrem dret, començà al Fortpienc i passà pel Catalunya de les Corts Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1924-30, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1929, un Campionat de Catalunya 1929 i disputà les dues primeres edicions de la Lliga 1928-29 i 1929-30, amb 30 partits disputats i 16 gols Després jugà amb el Sevilla 1930-33 i el Futbol Club Barcelona 1933-37, amb qui jugà 125 partits, marcà 73 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada durant la temporada 1936-37 L’estiu del 1937 s’exilià a Mèxic aprofitant la gira…

Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una…

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i rebé el premi…

S’inicià com a futbolista el 1960 i jugà al Rosario Central, el Racing, el Boca Juniors i el Santos brasiler es retirà el 1970 El mateix 1970 començà la seva carrera com a entrenador al Newell’s Old Boys de Rosario Un any més tard, passà a entrenar l’Huracán de Buenos Aires Posteriorment dirigí la selecció argentina 1974-82 que assolí la Copa del Món 1978, cosa que el convertí en una de les figures més influents del futbol mundial S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 3 de març de 1983 per substituir Udo Lattek com a entrenador i el mateix any guanyà la Copa del Rei i la I Copa de la Lliga…