Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
isoetàcies
Botànica
Família d’isoetals integrada per plantes herbàcies, hidròfiles o aquàtiques, de tija molt curta, sovint disciforme, proveïda inferiorment d’apèndixs radiciformes fasciculats, i coronada per una roseta de fulles subulades o linears, ligulades i de base embeinadora.
Els esporangis són situats a la base de les fulles, sota les lígules, en criptes recobertes d’un indusi n'hi ha de dos tipus macrosporangis i microsporangis Actualment n'hi ha dos gèneres l’isòet Isoetes sp , cosmopolita, i Stylites , amb dues espècies dels Andes peruans
baronia de Manuel
Història
Jurisdicció senyorial sobre el lloc de Manuel (Ribera Alta) que el 1517 fou vinculada, amb una prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, a les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents
Les saxifragàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
iuca
iuca ( Yucca Brevifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Genère de plantes perennes arborescents, de la família de les liliàcies, de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanquinoses campanulades i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.
Oriündes de l’Amèrica del Nord i de la Central, són comunament plantades en parcs i jardins
cefalot
Botànica
Planta herbàcia carnívora, de la família de les cefalotàcies, pròpia d’Austràlia, de flors hexàmeres disposades en panícules, i de fulles en roseta, les superiors lanceolades, i les inferiors, transformades en ascidis, on són capturats i digerits petits invertebrats.
viola de mà

Viola de mà
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d…
Les campanulàcies
Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els…
Les crassulàcies
Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x 0,5 b flor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina