Resultats de la cerca

El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…

Una vegada ha transcorregut aquest període, en general, les fulles s’assequen i cauen fulles caduques , com el castanyer però en algunes espècies les fulles assecades encara persisteixen llarg temps al brancatge fulles marcescents , com en el roure petri

Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

A més de les restes d’un poblat preromà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita

Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i disposà d’una molt notable llista de collaboradors Sardà, Roure, Guimerà, Oller, Bofarull, Pons i Gallarza i Matheu, entre molts altres Deixà de publicar-se per l’octubre del 1884

Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…

Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, erigides damunt una petita eminència del terreny N’és visible encara el mur perimetral de l’antiga construcció F Tur Les escasses restes del castell de Montmarí es troben en un tossal, prop de la riba dreta de la Muga, en un extrem del terme municipal de Pont de Molins a la divisòria amb el de Llers, a llevant del poble de les Escaules i a tramuntana de la vila de Llers Mapa 258M781 Situació 31TDG925855 Per visitar l’indret on s’aixecà el castell medieval de Montmarí cal anar a les Erugues, veïnat de masies del municipi de Llers, situat al nord d…

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia