Resultats de la cerca

Àustria hi cedí a França un seguit de territoris del regne d’Itàlia Baviera, Württemberg i Baden, fins aleshores depenents de Viena, ampliaren els seus territoris i quedaren lliures del domini austríac Per la seva banda, Viena obtingué el principat de Salzburg

França hi obtingué d’Àustria les Províncies Illíries —aquestes perderen la sortida a la mar—, i s’avingué a servar el blocatge continental i a limitar l’exèrcit el gran ducat de Varsòvia rebé Cracòvia i Lublín Rússia obtingué Tarnopol, i Baviera assolí Salzburg

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’…

Fou director de les òperes de Viena, Berlín i Munic i del Festival de Salzburg, on dirigí sobretot òperes de RStrauss, gran amic seu Collaborà amb ell en el llibret de Capriccio, l’estructura de la qual dirigí a Munic 1942 El 1927 dirigí, al Liceu de Barcelona, els concerts commemoratius del centenari de Beethoven

El seu nom real és Zinka Kunc Estudià a Zagreb, a Praga i a Nova York Debutà el 1927 a Ljubljana amb Il trovatore , de Verdi El 1937 cantà a Salzburg i passà al Metropolitan de Nova York, on cantà habitualment fins els anys seixanta Es destacà en el repertori verdià i enregistrà diversos discs

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels…

Nascut György Stern en una família jueva, el seu pare germanitzà el seu nom i canvià el cognom pel de Solti Format a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, amb E Dohnányi, Z Kodály i L Weiner, els sis mesos que estudià piano amb B Bartók foren decisius per a la seva carrera El 1930 entrà com a assistent a l’Òpera de Budapest, de la qual fou director principal en 1934-39 El 1935, B Walter el nomenà assistent seu al Festival de Salzburg, i del 1936 al 1937 ho fou d’A Toscanini al mateix festival El 1938 debutà com a director operístic a Budapest, i l’any següent es refugià a Suïssa,…

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Format a Estocolm, hi debutà el 1960 en el paper de Sparafucile, de Rigoletto Inicià aviat una brillant carrera internacional que el dugué a cantar a Bayreuth, a Salzburg i als principals teatres d’Europa i d’Amèrica Interpretà òpera russa i fou director artístic del festival d’òpera de Savonlinna Finlàndia des del 1973 Enregistrà nombrosos discs

Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam