Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…
Vicent Marés i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Fill de llauradors benestants, ingressà al Seminari de Sogorb i es doctorà en sagrada teologia Fou beneficiat de la parròquia de Sant Pere i Sant Nicolau de València des del 1650 fins al 1661, any en què prengué possessió de la rectoria del seu poble natal Posterioment ocupà importants càrrecs al bisbat de Sogorb, entre d’altres el de notari apostòlic, examinador sinodal, oficial de la Inquisició i visitador general de la diòcesi sogorbina És autor del llibre La Fénix Troyana epitome de varias y selectas historias, assi divinas como humanas, breve resumen…
Nicolás Mariner
Música
Compositor aragonès actiu al País Valencià al final del segle XVI.
Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions
governació de València
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial
Marc Pérez
Música
Compositor.
Fou cantoret a la seu de Sogorb i més tard cantor 1618, contralt 1624 i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort Hom en conserva quatre obres un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina , un Magnificat i un Dixit Dominus
Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera
Història
Duc de Medinaceli i d’Alcalá de los Gazules.
Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli
Miquel Moragues i Barceló
Astronomia
Geografia
Cristianisme
Eclesiàstic; doctor en teologia, estudià també geografia i astronomia.
Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut Finalment, el 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837 —que inclou un resum de literatura catalana— i Noticias del país relativas a la nueva Universidad literaria Balear 1841
Jaume Josep Soler i Roquer
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb
Modest Pastor i Julià
Escultura
Escultor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles Dedicat a l’escultura religiosa, fou un dels principals imatgers de la seva època Hom ha considerat que s’inspirava en el barroquisme d’Ignasi Vergara Féu obres per a esglésies de Sogorb, Morella, Vila-real, Borriana, Ontinyent, València, Tarragona, etc, així com per a Madrid, Carrión de los Condes, Salamanca, Osca, Durango i Frías, entre altres El seu germà, Damià Pastor i Julià , format a València i a Roma, també féu obres religioses
Lluís Navarro
Literatura
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès fou desterrat a França Redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província d’Aragó En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de l’especier 1817, El comte d’Urgell 1843, etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina