Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
brusir
Oficis manuals
Igualar amb el brusidor les puntes de vidre que no ha tallat bé el diamant.
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
Palanques
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià.
El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h…
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que…
alabastre

Mineral d’alabastre
Escultura
Mineralogia i petrografia
Varietat de guix en forma d’agregat finament granat, compacte i translúcid.
Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral Conca de Barberà…
Castell d’Ancinhan
El castell d’Ancinhan, del qual no es coneixen notícies documentals, es trobava al capdamunt d’un turó anomenat el Serradet, tallat al NE per un cingle Aquesta construcció no ha deixat cap vestigi, excepte en la toponímia l’indret on s’alçava és conegut com Lo Castelhàs Al lloc del seu emplaçament no hi ha res més que el substrat rocós, ocupat avui pel dipòsit d’aigua del poble El poble d’Ancinhan s’estén a redós d’aquest turó Les cases són disposades en graderia sobre un vessant limitat al NE per un fort pendent A l’extrem sud-est de la població hi ha una porta d’arc de mig punt…
punta de diamant
Adorn tallat en una pedra o qualsevol altre material, de forma de piràmide de poca altura.
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític mitjà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina