Arqueta
Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany.
Arquibanc
Caixa de buc allargat, la part superior (la tapa) de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals.
Bastiment
Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers.
Buc
Carcassa o armadura d’un moble.
Caixa
Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc paral·lelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura. És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles. A diferència dels cofres, no presentava nanses.
Clavilla
Petita peça cilíndrica de fusta que serveix per a reforçar unions i que s’insereix als forats coincidents de les peces que s’uneixen.
Cofre
Moble contenidor de mida mitjana, de planta rectangular i tancat per una tapa usualment bombada i amb nanses al frontis i als laterals.
Emmetxat de cua d’orenella
Encaix de dues fustes mitjançant la unió de metxes de figura trapezoïdal, situades en bateria, que entren ajustades als traus de l’altra, disposats d’igual manera.
Empostissat
Soler format per posts, usualment unides mitjançant encadellat.
Encadellat
Unió d’una o diverses posts pels seus cantells, en els quals s’ha tallat un cadell o ranura en un costat i una cresta o mascle a l’altre, a fi que encaixin entre elles.
Encaix de biaix
Unió de dues barres de fusta a trau i metxa amb l’extrem tallat obliquament. També hi ha encaixos de doble biaix amb l’extrem tallat en angle a 45º a cada costat.
Encastat
Peça o element encaixat en una post mitjançant un rebaix a la fusta.
Estrada
Empostissat que cobreix el sòl o part del sòl d’una estança, que dóna com a resultat una plataforma una mica més elevada que el paviment. A l’estrada se seia sobre amplis coixins i catifes, directament sobre l’empostissat, i s’hi podien situar petits mobles, com ara les arquetes.
Llanda
Cadascuna de les tires de ferro forjat que envolten el moble per travar-ne l’estructura i reforçar-ne el conjunt, i que tenen, per tant, funcions constructives i decoratives.
Metxa
Espiga rectangular treta en els caps o les testes de les posts que s’encaixa i es fica dins el forat que li correspon de l’altra post.
Monjo
Peça de fusta vertical (muntant) intercalada en un bastigi o entre els muntants d’un moble, sense funció sustentant i que pot compartimentar l’espai. Per extensió designa les peces verticals calades i motllurades als laterals que configuren i compartimenten els plafons de les caixes.
Regata
Ranura o solc practicats a la fusta.
Tinell
Moble aparador format per un buc inferior amb portes, que porta a la part superior una sèrie de lleixes esglaonades que servien per a mostrar la vaixella i els atuells. Les lleixes podien estar coronades amb un acabament en forma de petit dosseret.
Tornejar
Tècnica consistent en el modelatge d’una peça de fusta fent-la girar al torn per tal de tallar-la fins a aconseguir la forma desitjada. La peça gira fixada al torn (que pot ser vertical o horitzontal), efectua un fort moviment rotatori sobre el seu eix i es modela extraient matèria amb les gúbies.
Trau
Forat o conjunt de forats practicats en una post per tal d’inserir-hi la metxa o conjunt de metxes.
Unió a topar
Unió de dues posts per contacte de les testes, és a dir, pels extrems longitudinals. Aquesta unió requereix sempre l’ús de claus o reforços.
Unió de mitja mossa
Unió de dues posts formant angle recte, cadascuna de les quals té una mossa (rebaix) tallada que ocupa la meitat del cantell de cada post. Les unions es realitzen ajuntant les posts pel cantell, de tal manera que els rebaixos se superposin.
Unió de trau i metxa
Unió de dues o més fustes consistent a encaixar la metxa del cantell d’una al trau del cantell de la següent. La més simple és la de metxa oberta, que permet la unió de dues fustes en angle recte.
Vogir
Tècnica que consisteix a serrar una peça de fusta per tal d’obtenir un perfil o contorn ondulant o sinuós més o menys complex i també un calat.