Resultats de la cerca
Es mostren 1726 resultats
Edward Fitzgerald
Literatura anglesa
Nom amb què és conegut Edward Purcell, escriptor anglès.
Fou amic de Tennyson que li dedicà Tiresias ,Thackeray, Spedding i WB Donne A part el diàleg platònic Euphranor 1851 i una collecció d’aforismes Polonius , 1852, publicats com a anònims, traduí Èsquil, Sòfocles, Calderón i els poetes perses Giamī i Farī ad-din ‘Atār La seva obra capital és The Rubáiyát of Omar Khayyám 1859, adaptació lliure del persa
Pedro Jiménez de Góngora
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Diplomàtic i escriptor castellà.
Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995
míbor
Economia
Tipus d’interès brut del mercat interbancari de Madrid, que s’utilitzà com a referència en operacions de crèdit a interès variable.
Era l’adaptació al cas espanyol del líbor London Inter-bank Offered Rate, tipus interbancari del mercat de Londres El terme és l’acrònim de Madrid Inter-bank Offered Rate El gener del 1999 fou substituït per l’ euríbor , tot i que el Banc d’Espanya ha seguit publicant el míbor com a referència dels préstecs hipotecaris signats abans d’aquesta data
Guadalupe Cortès i Wyghlen
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama
Tragèdia de Lançalot
Literatura catalana
Novel·la cavalleresca de mossèn Gras, publicada vers el 1496.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una adaptació dels primers episodis de la novella francesa Mort del rei Artús , del s XIII, que l’autor ofereix d’una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampullós i pedant Bibliografia Riquer, M de 1984 1 Vegeu bibliografia
Marc Allegret
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Aconseguí encerts notables amb Mam'zelle Nitouche 1931 i Sous les yeux d’Occident 1936, aquesta basada en la novella de Joseph Conrad Hom li deu també una insòlita adaptació de L’amant de Lady Chatterley 1955 de David Herbert Lawrence i Un drôle de dimanche 1963 i Le bal du Comte d’Orgel 1969, entre d’altres Descobrí Michèle Morgan i Gérard Philippe
Agnolo Firenzuola
Història
Erudit italià.
Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon
Felip Coscolla i Plana
Escultura
Escultor.
Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca També fou autor teatral El pes de la raça , 1922 La pubilla, 1936 La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 ha actuat en cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i en teatre
Vicenç Buart
Literatura catalana
Escriptor.
Rector de Sant Llorenç de la Salanca Rosselló des del 1763, compongué ~ 1777 una adaptació del drama de la Passió en dues parts que en una còpia del 1861 reben els títols de Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu Aquesta obra té una certa originalitat i és parallela a la que havia fet Antoni de Sant Jeroni al Principat
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina