Resultats de la cerca

Format al Seminari de Girona, a la Universitat Pontifícia de Comillas i a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en història a la Universitat de Barcelona l’any 1985 amb una tesi dirigida per Emili Giralt sobre la història de l’Escola Normal de Girona Professor de l’Escola de Mestres de Girona i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, compaginà la seva tasca docent amb la política, essent entre el 1983 i el 1991 regidor de l’Ajuntament de Girona La seva recerca, centrada en la història contemporània de les comarques gironines, s’adreçà fonamentalment a l’…

Hom anomena ectropi un trastorn de la posició palpebral que consisteix en una eversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap enfora L’origen pot ésser divers És habitual en persones d’edat, a causa de la relaxació o la disminució del to muscular orbicular També pot ésser conseqüència de la paràlisi del múscul orbicular, o bé de cicatrius còrnies degudes a traumatismes o cremades En general, el punt lacrimal, pel qual són drenades les secrecions lacrimals, també es troba evertit En aquest cas, el drenatge lacrimal és alterat i es presenta llagrimeig…

Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…

El castell de Segur s’aixecava al puig de Sant Miquel, situat davant del poble de Toralla, a 3 km de distància de l’actual vila de la Pobla, on avui només resten les ruïnes, consolidades, de l’església romànica i algunes rengleres de pedres corresponents a antigues edificacions Al segle XI hi havia ja al puig de Sant Miquel, dominant el curs baix del Flamicell, un castell que degué actuar com a nucli aglutinador d’un primitiu hàbitat concentrat La seva existència és testimoniada per una relació no datada de querimònies c 1082 que el comte Ramon V de Pallars Jussà adreçà contra el seu cosí…

L’agost del 2014, militants de l’autoanomenat Estat Islàmic  mataren 600 persones, la majoria homes, de la seva comunitat yazidita , a la qual qualificaven d’herètica per les seves creences, i sotmeteren a captivitat unes 6000 dones Sotmesa a esclavatge, tortures i violacions, el novembre del mateix any aconseguí fugir del captiveri i finalment arribar a Alemanya El desembre del 2015 s’adreçà en una carta al Consell de Seguretat de l’ONU per alertar sobre el tràfic de persones El setembre del 2016, en representació de Murad, la fiscal Amal Clooney impulsà davant les Nacions Unides una acció…

Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’…

Tot i que el lloc i el castell de Querol són documentats des del final del segle X, de l’església parroquial de Santa Maria no se’n té cap referència fins al final del segle XII Figura per primer cop, amb la forma Cerol , en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals pagades els anys 1279 i 1280, el rector de Querol hi contribuí cada any amb 60 sous La parròquia de Santa Maria de Querol fou, sens dubte, la principal església del sector Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, i el rector de Querol tenia…

L’església parroquial de l’Albiol apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona el 1194 Després d’aquesta data cal esperar els anys 1279 i 1280 per a tenir-ne notícies de nou, quan el rector de Albiolo o Albiello pagà en concepte de dècima papal 20 sous Al final del segle XV consta que la collació de la parròquia de l’Albiol corresponia a la dignitat del cambrer del capítol de Tarragona, senyor del terme L’actual temple es bastí al final del segle XVIII i no conserva cap element romànic Segons apareix en un inventari del 1924, la…