Resultats de la cerca

Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió

L’organització de juristes International Trial Watch ITW presenta a Madrid el seu informe sobre el judici de l’1 d’octubre, elaborat a partir dels 64 observadors que el van presenciar En les conclusions finals, l’informe considera que la sentència comporta una "violació massiva" de drets i principis jurídics, tant de drets civils i polítics fonamentals dels acusats reconeguts a la Constitució, com de principis jurídics bàsics La qualifiquen de "clarament ideològica" i que introdueix una forma inexistent d'"alçament consecutiu", en referència al 20 S  i l'1 O A banda, critica la…

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37

Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar

Comte d’Ayen El 1642 fou nomenat governador militar de Perpinyà i el 1646 fou enviat a Barcelona a posar pau entre Pèire de Marca i Jde Margarit i el lloctinent de Lluís XIV a Catalunya, comte d’Harcourt El 1650 li fou atorgat el vescomtat de Canet Rosselló, que havia estat confiscat als seus legítims posseïdors Reprimí amb una gran crueltat l’alçament antifrancès de Puigcerdà 1652 Posteriorment fou governador del Rosselló, càrrec que passà al seu fill, Anne-Jules de Noailles El 1663 el seu comtat d’Ayen li fou elevat a ducat-paria amb el nom de ducat de Noailles

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…

General de brigada de la Resistència 1944, tingué una participació destacada en l’alçament de París contra l’ocupació nazi Diputat radical per la Gironda 1946 i alcalde de Bordeus en 1947-95, fou cap dels grups republicans socials de l’Assemblea Nacional 1953-56, ministre de defensa 1957-58, president de l’Assemblea Nacional 1958-69, 1978-81 i 1986-88 i primer ministre 1969-72 L’any 1974 fou candidat neogaullista a la presidència de la República i el 1976 s’adherí a l’RPR creat per JChirac Publicà les memòries L’ardeur 1975 i Mémoires pour Demain 1997

Estudià a Madrid i a Barcelona 1840 Fou desterrat a França per la seva participació en una de les fallides conspiracions de Prim El 1844 tornà a Cuba L’11 d’octubre de 1868 inicià l’alçament amb el seu Manifiesto de la Junta Revolucionaria de Cuba més conegut per Grito de Yara Aclamat president per l’assemblea constitucional el 1869, fou destituït a l’octubre del 1873 per raó de les dissensions aparegudes entre els insurgents Es retirà a les seves possessions de Sierra Maestra, però, delatat a les autoritats colonials, se suïcidà per tal de no ésser arrestat

Succeí el seu pare al-Ḥakam II a onze anys sota un consell de regència encapçalat per al-Muṣḥafī i Almansor Aviat Almansor es convertí en l’únic amo de Còrdova La dictadura amirita continuà amb Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar , mort el qual sovintejaren els complots per emparar-se del poder Hišām fou obligat a abdicar 1009 a favor de Muḥammad II, descendent d’'Abd al-Raḥmān III Però aquest, enfrontat amb els berbers, fou assassinat 1010 i el governador de la Frontera Superior, Wāḍiḥ, reinstaurà Hišām Els desordres continuats provocaren un alçament berber, en el qual probablement…