Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Édouard Philippe
Política
Polític francès.
Els anys d’estudiant a l’Institut d’Études Politiques de París milità al Parti Socialiste Diplomat per l’ENA École Nationale d’Administration el 1997, aquest any ingressà al Consell d’Estat, on l’any 2000 fou ascendit a cap de peticions Havent abandonat el PS, s’aproximà a la dreta Regidor de Le Havre per l’ UMP partit que contribuí a crear i del qual fou director general en 2002-04, el 2001 fou designat adjunt a l’alcaldia de Le Havre, que guanyà el 2010 després de dues legislatures com a conseller regional de l’antiga Alta Normandia 2004, i conseller general del Sena Marítim 2008 Molt…
Chris Marker
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic francès Christian François Bouche-Villeneuve.
Estudiant de filosofia, durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència i posteriorment es dedicà al periodisme i esdevingué collaborador de Cahiers du Cinéma S'introduí en el cercle de la Nouvelle Vague , i formà part del grup d’intellectuals Mouvement de la Rive Gauche S'inicià amb Olympia 52 , un documental sobre els Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1952, bé que el gruix de la seva producció és format per films a cavall entre el reportatge i la ficció d’acusada militància esquerrana Cal esmentar Lettre de Siberie 1957, Cuba sí 1961, defensa de la Revolució Cubana , Description d…
Castell de Palairac
Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de pedra parcialment…
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…
,
Sant Andriu de Maisons
El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en aquest lloc molts…
Nostra Dòna de Fasta (Tuissan)
L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…
Fernando Lerín

Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
Historia y Fuente Oral
Historiografia catalana
Revista semestral del seminari d’història oral del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Història, apareguda l’any 1989 sota la direcció de la professora Mercè Vilanova.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina Birulés, Johanna…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…
monoesquí
Altres esports nàutics
Esquí
Modalitat d’esquí i d’esquí nàutic practicada sobre una planxa de material dur amb un sistema de subjecció als peus mitjançant dues fixacions convencionals també denominada monoesquí.
En l’esquí nàutic les fixacions estan situades una al darrere de l’altra, i en l’esquí, una al costat de l’altra en parallel amb la planxa La modalitat d’esquí utilitza pals i es practica especialment en pistes de neu pols o fora pista La primera planxa de monoesquí fou inventada per Jacques Marchand l’any 1961 El pioner d’aquesta nova modalitat d’esquí fou el surfista estatunidenc Mike Doyle, que a partir del 1969 feu diverses modificacions en les planxes i protagonitzà alguns vídeos promocionals A mitjan anys setanta les planxes de monoesquí començaren a comercialitzar-se als Estats Units,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina