Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
níquel
Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
saponificació
Química
Procediment consistent a tractar un èster ( esterificació
) amb un àlcali aquós, com l’hidròxid sòdic, per conduir a la formació d’un alcohol i de la sal alcalina de l’àcid, d’acord amb l’equació
.
La saponificació és un procés irreversible que transcorre amb l’atac inicial de l’hidroxil sobre el carboni carboxílic Pel que fa a les condicions de reacció, i a causa de l’heterogeneïtat del medi, sovint cal, per a aconseguir una velocitat de reacció satisfactòria, treballar a temperatures elevades o amb mescles de dissolvents per assolir medis homogenis Actualment, l’ús dels agents de transferència de fase i dels activadors aniònics permet la realització del procés fent servir condicions molt més suaus Històricament, el mot “saponificació” fa referència a la reacció dels greixos amb la…
negre oxidat
Indústria tèxtil
Variant estable del negre d’anilina que no enverdeix ni deixa per fregament, obtingut per l’oxidació del gènere impregnat de negre d’anilina i amb un tractament posterior amb un bicromat alcalí i amb àcid sulfúric.
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
condensació de Claisen-Schmidt
Química
Crotonització d’aldehids aromàtics (o d’uns altres aldehids sense hidrogen en posició α) amb aldehids alifàtics o cetones, en presència d’àlcali, per a donar aldehids o cetones insaturades; n’és un exemple l’obtenció de la benzalacetofenona:
.
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
índex de Polenske
Alimentació
En l’anàlisi de greixos comestibles, nombre de mil·lilitres d’àlcali 0,1 normal necessaris per a neutralitzar els àcids grassos volàtils, insolubles en aigua i de baix pes molecular, com el làuric i el mirístic, de 5 g de greix.
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari Això fa que la dieta, en…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
Els temps tardihercinians
La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…