L’úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic.
L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari. Això fa que la dieta, en subjectes que pateixen d’aquesta afecció, ocupi un lloc tant pel que fa a la prevenció dels accessos ulcerosos com al tractament d’aquests, com a complement d’altres mesures terapèutiques.
Més concretament, la dieta, en aquests casos, compleix amb la doble funció de contribuir a calmar el dolor i a evitar-ne l’aparició, i de procurar que el subjecte es mantingui en un adequat estat nutritiu. Aquest darrer aspecte de la dieta és particularment molt important, ja que com que en general la ingestió de nombrosos aliments se segueix d’un increment del dolor, el subjecte tendeix, a la llarga, a perdre l’apetit i a refusar els menjars, de manera que el seu estat nutritiu es pot deteriorar.
| aliments usualment permesos | manera de preparació recomanable |
|---|---|
| cereals i derivats | bullits, en brous vegetals |
| pa | torrat |
| patates | en forma de puré, bullides |
| llet i iogurt | amb poc sucre |
| formatges frescos i tendres | no salats |
| carns: vedella, bou, be, cavall, porc, conill | bullits o a la planxa i eliminar les parts molt fibroses i el greix visible |
| pollastre | ídem, i treure la pell |
| pernil dolç | sense coccions posteriors |
| peix blanc | bullit, a la planxa, al vapor |
| ous | passats per aigua, en truites amb poc oli |
| verdures | bullides, en pures |
| fruites no àcides, com poma o pera | bullides, al forn, en compotes amb poc sucre |
| greixos: olis d’oliva o de llavors, mantega, margarina, maionesa | l’oli, preferentment cru o bullit en brous o amb arròs o pasta |
| begudes: aigua, sucs de fruites diluïts | |
| dolços: galetes dolces, bescuits | Amb poc sucre i sense greixos |
| aliments usualment contraindicats | aliments de consum restringit |
| carns de caça | llegums (millor sense clofolla i en forma de puré) |
| carns grasses | sucre, mel, melmelades |
| embotits | formatges secs |
| peix blau | herbes aromàtiques |
| mariscs | guisats |
| conserves de carn o peix | |
| extractes i brous de carn, aus o peix | |
| cereals integrals | |
| vegetals crus | |
| fruites àcides | |
| fregits | |
| salsa de tomàquet | |
| aliments salats | |
| fruites seques | |
| xocolata | |
| begudes refrescants i amb gas, te, cafè | |
| begudes alcohòliques | |
| espècies |
La primera norma pràctica de la dieta en ulcerosos és que els àpats cal que siguin de volum reduït i que es realitzin, pel cap baix, uns 5 o 6 cops al dia. D’aquesta manera s’evita, d’una banda, ocupar amb importants volums d’aliments la cambra gàstrica, la qual cosa incrementa sovint el dolor i, d’altra banda, reduir els espais de temps durant els quals aquesta cambra està buida d’aliments però amb quantitats considerables d’àcid clorhídric en el seu interior, cosa que genera dolor i de vegades nàusees o vòmits.
La segona norma pràctica d’aquesta dieta és la supressió d’aliments que puguin irritar o alterar les característiques químiques de la mucosa gàstrica, com ara extractes i brous de carn, salses de tomàquet, vinagre, fruites àcides o crues, carns molt fibroses, verdures i hortalisses crues, menjars o aliments salats, fregits, embotits (a excepció del pernil dolç), peixos i carns grassos, mariscs, xocolata, espècies, cafè, te i begudes alcohòliques i amb gas. En general, els altres aliments estan permesos. Això no obstant, és important assenyalar que, com a pauta de conducta, també és convenient d’abstenir-se de qualsevol aliment la ingestió del qual provoqui l’aparició o intensifiqui el dolor.
Durant l’accés ulcerós es pot indicar una dieta progressiva, que s’ha de mantenir fins que l’úlcera cicatritzi. En els primers dies se sol instaurar una dieta absoluta, és a dir, un dejuni total, amb restricció tant de líquids com de sòlids. Passada aquesta primera fase, es comença a administrar aigua i brous vegetals colats i s’indica llet completa en petits volums i cada 90 a 120 minuts. Aquest últim aliment té la doble virtut d’ésser alcalí, amb la qual cosa contribueix a neutralitzar l’acidesa gàstrica i d’ésser ensems molt ric i equilibrat des d’un punt de vista nutritiu. En dies successius es realitza una dieta a base d’aliments tous i també molt nutritius, a part de la llet i de les cremes amb llet, d’altres com ara ou passat per aigua, brous vegetals amb sèmoles o pastes molt fines d’arròs o de blat, flam o natilla. Finalment, en la darrera fase d’aquesta dieta progressiva, és a dir, fins que es produeixi la cicatrització de l’úlcera i la remissió dels símptomes, s’afegeixen alguns lactis, com iogurt i formatge fresc; cereals, com arròs bullit o pasta en brou vegetal; patates bullides o en puré; carns de pollastre o vedella molt tendres i bullides, o capolades, i pernil cuit no salat; peixos magres bullits; fruites, com pera o poma bullides; oli cru, mantega i margarina; sucs de fruita naturals diluïts, i pa torrat i galetes dolces amb poc sucre.
Durant els períodes de remissió o asimptomàtics de l’úlcera pèptica la dieta ha de complir amb les dues normes pràctiques abans esmentades, amb l’objectiu de prevenir l’aparició d’un nou accés ulcerós. Això no obstant, és molt important que s’investigui l’efecte que produeix la ingestió de la majoria dels aliments, fins i tot d’alguns dels que estan genèricament contraindicats, ja que en molts individus que pateixen d’aquesta afecció, llur consum no genera símptomes ni resulta perjudicial. El benefici d’aquesta tàctica és que d’aquesta manera es pot portar a terme un règim dietètic menys restringit i més d’acord amb els gustos personals.