Resultats de la cerca

Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal…

Era membre d’una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València 1092 després de la revolta popular que destronà al-Qādir, l’antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Álvaro Háñez S'alià amb el Cid per a impedir l’entrada dels almoràvits a València 1093, contra els desigs de la part més puritana de la població encapçalada pels Banū Wāǧib, partidària de fer cara al Cid amb l’ajuda dels nord-africans Destituït temporalment ibn Wāǧib , fou elegit…

El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la minoria…

Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de Gustau Adolf II…

Fill de Ramon de Saguàrdia Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l’infant Pere a París 1275 A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet castell de Llo S'alià amb el comte d’Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d’Urgell, protegit per Pere el Gran Era governador de Mallorca quan tingué lloc l’expedició d’Alfons II el…

Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…

Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la guerra a…

El 1277 ajudà el rei Pere II contra la confederació de nobles revoltada contra el rei, però dos anys després s’alià amb els revoltats i es tancà a Balaguer fins a la rendició de la plaça 1280 Sofrí un any de captiveri a Lleida, com els altres caps de la revolta, però reconciliat de nou amb el rei l’acompanyà el 1282 a l’expedició a Barbaria i a Sicília A Tunísia es remarcà en les lluites d’Alcoll, on el rei li confià el comandament d’un dels sis torns muntats per a hostilitzar els sarraïns El 1283 fou un dels qui garantiren el desafiament del rei Pere II amb Carles I de Nàpols i el 1286…

En temps del seu germà, el comte titular Arnau Roger I 1256-88, governà provisionalment el comtat durant les absències d’aquest Involucrat en el moviment nobiliari contra Jaume I i Pere II de Catalunya-Aragó pactes d’Àger, 1274, fou fet presoner a Balaguer 1280, però rebé el perdó reial Lluità amb el comte Roger Bernat III de Foix en el bàndol francès durant la invasió de Catalunya del 1285 Heretà el comtat de Pallars Sobirà del seu germà Arnau Roger I perquè la filla d’aquest, Sibilla I de Pallars, era menor d’edat Adoptà aleshores una línia de fidelitat a la monarquia i s’enfrontà als…