Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
mahdī
Islamisme
Segons l’escatologia musulmana, restaurador de l’islam a la Terra.
Malgrat que no és esmentat a l’Alcorà, la creença popular en la vinguda d’un mahdī ha estat l’origen de diversos moviments polítics i socials Els més notables són el d’Ubayd Allah 909, iniciador del califat fatimita, el de Muḥammad ibn Tumart, origen de l’imperi almohade, i el de Muḥammad Aḥmad, que encapçalà la revolució sudanesa 1881-98 contra l’administració angloegípcia i fou el punt de partida del nacionalisme del Sudan
Ibn ‘Amīra
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū l-Mutarrif Ahmad ibn ‘Abd Allāh ibn Muhammad ibn al-Hasan ibn ‘Amira al-MaḪzumī, lletrat i jurista, d’una família d’Alzira.
Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits inèdits de la…
mujahidí
Militar
Guerriller islàmic que participa en una guerra santa o gihad.
Són mujahidins els membres dels grups Amal Líban, Ḥizb Allāh Líban i Hamàs Gaza i Cisjordània que lluiten contra Israel En canvi, no reben aquesta denominació els guerrillers d’Al Fatah, el braç armat de l’OAP Organització per l'Alliberament de Palestina , malgrat tenir el mateix enemic que els anteriors La diferència rau en el fet que els primers lluiten per motius religiosos, mentre que els segons ho fan per raons estrictament polítiques També són mujahidins els guerrillers islàmics de l’Afganistan
Nou primer ministre al Líban després de tres mesos de bloqueig
Hassan Diab, un professor universitari sense adscripció política, és elegit nou primer ministre Diab substitueix en el càrrec Saad Hariri, que va dimitir l’octubre del 2019 enmig de protestes multitudinàries pel deteriorament de les condicions de vida i la corrupció Tot i que el nou primer ministre és sunnita com estipula la constitució del Líban, el decidit suport que rep de Hizb Allah xiïta comporta que els seguidors de Hariri, que inclouen partits sunnites i cristians, decideixen no participar en el govern
wahhabita
Història
Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.
El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932
Gilles Kepel
Literatura francesa
Islamisme
Escriptor francès.
Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique França i professor de l’Institut d’Études Politiques París, és expert en l’islam Entre les seves publicacions destaquen Le Prophète et Pharaon Les mouvements islamistes dans l’Egypte contemporain 1984, Les banlieues de l’Islam Naissance d’une religion en France 1987, Intellectuels et militants de l’Islam contemporain 1990 i La revanche de Dieu Chrétiens, juifs et musulmans à la reconquête du monde 1990 Ha publicat també À l’ouest d’Allah 1995 i Jihad Expansion et déclin de l’islamisme 2000
‘Abd al-Malik
Història
Cinquè califa omeia (685-705).
Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem
aglàbida
Història
Membre de la família dels Banū al-Aḡlab, dinastia àrab que governà Ifrīqiya (800-909), amb capital a Al-Qayrawān (Kairouan).
El seu fundador, Ibrāhīm al Aglab, fou nomenat governador del territori pels abbàssides i aconseguí independitzar-se El govern dels aglàbides es caracteritzà per nombroses i afortunades expedicions marítimes conquesta de Sicília 827-902, Malta 863 que enriquiren els sobirans Reconstruïren la gran mesquita de la capital El sisè sobirà de la dinastia, Abū-Ibrāhīm Aḥmad, per tal de fornir d’aigua la capital, feu construir dos grans dipòsits encara conservats Les intrigues del xiisme feren que la població berber es rebellés, i el darrer sobirà, Ziyādat Allāh III, fugí a Egipte Ifrīqiya passà a…
tahírida
Història
Membre de la dinastia iraniana que governà el Khōrāsan amb capital a Nīšāpūr des del 820 fins al 873.
El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir 822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir 828-844 Ṭāhir ibn Ṭalḥa 844-862 Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa 862-873
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar Saragossa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina