Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…
Òscar Cadiach i Puig

Òscar Cadiach i Puig
© ARXIU Ò. CADIACH
Alpinisme
Alpinista i guia d’alta muntanya.
Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de 1985,…
,
excursionisme
excursionisme Una excursió de l’Associació Catalanista de Reus (1884)
© Fototeca.cat
Esport
Exercici i pràctica de fer excursions.
L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…
Butllofes
Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat…
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès pel coneixement…
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
escalada

Escalada
© Fototeca.cat-Corel
Escalada
Acció d’ascendir per un indret difícil, de pregona verticalitat, utilitzant els quatre membres per a progressar.
Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…
raid d’aventura

Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…
escalada

L’escalada integral no utilitza corda i comporta un alt risc
Centre Excursionista de Tarragona
Escalada
Activitat esportiva relacionada amb el muntanyisme que consisteix en l’ascensió de parets amb l’ajut de les extremitats inferiors i superiors per a superar la dificultat que se’n deriva.
Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà…