Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
biodegradació
Biologia
Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un organisme.
Per exemple, la transformació per part dels mamífers de tots els materials nitrogenats catabòlics en urea, o la transformació de l’amoníac en nitrit pel bacteri Nitrosomonas generalment la biodegradació d’un substrat va lligada al metabolisme respiratori és una oxidació i va acompanyada d’alliberament d’energia Des d’un punt de vista sanitari, i sobretot pel que fa a la pollució de les aigües, representa un procediment natural de mineralització o destrucció de la matèria orgànica que permet d’eliminar substàncies residuals o despulles animals o vegetals bo i transformant-les en…
Claude Louis Berthollet
Química
Químic francès.
Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el…
sulfonamida
Química
Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics, de fórmula general R 1
-SO 2
NR 2
R 3
.
Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals…
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…
amidina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —C(=NH)NH 2
.
Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el…
frigorigen
Física
Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les màquines de…
aigua salina purgant
Farmàcia
Química
Solució aquosa de sal i amoníac amb una mica de càmfora.
Emprada com a sedant en foments
nitrogen

Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de derivats clorats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina