Resultats de la cerca

La forma levogira L--asparagina és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d’on és extreta per hidròlisi enzimàtica també és obtinguda sintèticament Cristallitza com a monohidrat C 4 H 8 N 2 O 3 H 2 O que es fon a l’entorn de 234-235°C La funció amida li comunica propietats hidròfiles la hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia Sembla ser que es tracta d’una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèllules…

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el…

Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals…

En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…

Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el fenomen de la prototropia…

Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les màquines de…

És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…

Emprada com a sedant en foments

Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…