Resultats de la cerca

Una de les característiques de l’entorn que els nodes acostumen a aprofitar és la mobilitat, tant la pròpia com la d’altres nodes, de manera que el missatge d informació pot ser distribuït mitjançant mecanismes cooperatius de reenviament a nodes llunyans Un altre recurs que exploten és l’espectre ràdio no utilitzat per sistemes primaris

El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…

Format en coneixements comptables, el 1930 anà a Alemanya a ampliar estudis de comptabilitat i estudiar l’alemany El 1931 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala Hi desplegà diverses activitats empresarials i industrials creació d’un laboratori industrial d’òptica i d’una fàbrica de materials de fibrociment i també hi impulsà la creació d’una bóvila D’altra banda, esdevingué un gran distribuidor de productes farmacèutics i de materials i equips per a les arts gràfiques Home d’influència social i com a soci de la Cámara de Comercio de Guatemala, hi promogué la creació de la…

Les seves arrels són antigues Potser és l’església que s’esmenta en el testament de Pere de Vilafranca del 1187, en el qual es deixen 2 morabatins a Sant Jaume Era situada prop de l’església de Sant Pere Apòstol, al peu del camí ral Quan fou visitada pel doctor Moliner el 1675, hi havia fundat un benefici sota l’advocació de sant Jaume Apòstol, procedent del patronat de la senyora Teresa d’Aiguaviva i Pomar de la quadra de Savall, terme de Subirats, de què era posseïdor el rector de Subirats Aquest visitador esmentat, a causa del deplorable estat en què es trobava la capella, ordenà que el…

Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar…

Estudià violí, direcció i composició a la Universitat Federal de Rio de Janeiro entre els anys 1960 i 1968, i posteriorment es traslladà a l’Instituto Tella de Buenos Aires per tal d’ampliar els estudis de composició amb A Ginastera i G Gandini Interessat en la música electrònica, treballà en 1972-73 amb el Groupe de Recherches Musicales de París i des del 1973 és professor de composició i música electroacústica a la Universitat de Brasília Fou un dels pioners de la música d’avantguarda brasilera i en les seves composicions ha usat, a més de sons, imatges, olors i gustos, amb l’…

Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues…

Estudià al Conservatori de Cincinnati 1929-32 Feu de trompetista de jazz i amplià estudis amb N Slonimsky, W Piston i R Sessions Participà en la Guerra Civil Espanyola, i en tornar als EUA li denegaren la renovació del passaport per la seva militància d’esquerres Llavors s’installà a Mèxic, on romangué ignorat durant quaranta anys fins que J Cage descobrí els seus Estudis per a piano mecànic La seva música se centrà a ampliar la complexitat perceptiva, superposant ritmes i velocitats diverses fins a crear una densa polirítmia Com que això depassava els límits físics de l’…

Deixeble d’A Amorós i d’E López-Chavarri al Conservatori de València, gràcies a una beca pogué ampliar els seus estudis al Conservatori de Madrid Fou professor de piano al Conservatori de València, ciutat on formà una orquestra de cambra És autor de Panorama de la música simfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda , entre altres obres Fundà la revista "Musicografía" 1933-36, dedicada especialment a la música valenciana culta i popular Pianista notable, oferí gires per tot l’Estat espanyol en qualitat de solista i com a membre de grups de cambra El 1958 fou nomenat…