Resultats de la cerca

Situació Vista de les ruïnes de l’església des del migdia, amb l’absis, en el qual s’insinuen lesenes, però sense el fris d’arcuacions que devien tenir a la part alta ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Santa Cecília de Celrà són enmig d’uns camps abandonats, a poca distància i a un nivell més baix de les ruïnes del poble i castell de Celrà, situats al nord-oest d’Orellà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 14” N - Long 2° 14’ 39"E S’hi accedeix, fins a poca distància, per una pista que surt d’un revolt molt pronunciat de la carretera que porta a Orellà D-4b, poc abans d’…

Situació Vista de la capella després de la seva acurada restauració ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Santa Margarida d’Agulladolç és situada al costat de la masia del mateix nom Un xic abans del quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca a Igualada surt, a mà dreta, una carretera que mena a la caseria de Canaletes i segueix cap a Cabrera La capella es troba a uns 3 km a mà esquerra del començament d’aquesta carretera JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF904935 Història Poques són les notícies històriques conegudes sobre aquesta església romànica Apareix documentada per primera…

Situació Ermita situada enmig d’uns prats, que ha sofert algunes modificacions, però que conserva l’absis genuïnament romànic Arxiu Gavín L’ermita de Santa Llúcia és situada enmig d’uns prats als quals s’arriba per un corriol que surt 400 m abans d’arribar al poble de Paüls El recorregut per accedir-hi a través del corriol es fa en uns 10 minuts ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG337963 Història No es coneixen referències documentals sobre aquesta ermita, malgrat que els seus vestigis arquitectònics evidencien el seu origen alt-medieval MLIC Església Aquesta esglesiola, que avui ja es troba en…

Situació Absis de l’església amb decoració llombarda, la part més característica per ornamentació i conservació d’aquest arruïnat edifici ECSA - JA Adell L’església de Sant Feliu és al costat del castell de Guàrdia de Mur Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG245635 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies documentals directament relacionades amb la capella de Sant Feliu, que devia ja estar en ruïnes al principi de segle, car l’any 1904 no apareix en la relació de…

Fundat pel comte Ferran González 919, és una bella mostra del romànic castellà L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta s XVIII per Ventura Rodríguez El claustre s XI-XII, de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la collecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat ~1040 i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols En el seu escriptori foren escrits, a l’edat mitjana,…

L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de…

Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular En la façana absidal…

Situació Vista exterior de l’església, erigida dalt el turó, des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat A l’extrem occidental del terme municipal de Castellar de la Ribera, dalt la carena a mà esquerra de la ribera Salada, es retalla la silueta de Sant Julià Mapa 291M781 Situació 31TCG654535 A mà esquerra del punt quilomètric 15 de la carretera de Solsona a Basella es troba la Gravera, tocant el riu, que cal travessar per seguir una pista que en 1,400 km arriba a l’església parroquial de Sant Julià, on se celebra culte normalment A casa Sabartés, que és allà mateix, en…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada vers llevant per un absis semicircular en el qual hi ha obertes diverses fornícules Cal observar al costat de tramuntana una petita absidiola oberta G Orriols L’església de Sant Pere de Savassona es troba als peus del castell de Savassona, vers el cantó de llevant, a uns 600 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,2 —y 45,3 31 tdg 452453 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter Abans d’arribar a…

Situació Antiga església parroquial, característica pel seu absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes sense lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Serni era la parròquia del poble de Buseu, avui abandonat, que s’alça a 1 339 m d’altitud en un petit tossal dels contraforts de la serra de Cuberes Mapa 33-11252 Situació 31TCG449857 Buseu es troba a uns 7 km de Gerri de la Sal en direcció SE i a 1 km del mas de Sarroca sobre la vall del Riu Major ARD Història El lloc de Buseu apareix esmentat en la venda que Daniel feu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una…