Resultats de la cerca

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica…

Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular,…

Morfologia El gripau pintat Discoglossus pictus té una morfologia molt semblant a la de les granotes verdes, encara que hi ha diferències notables La coloració d’aquesta espècie respon a tres models bàsics taques en verd fosc sobre un fons més clar, ratlles longitudinals fosques també sobre fons clar, com en l’exemplar de la fotografia superior, i coloració uniforme, com en el de la fotografia inferior M Victòria Vives i Xavier Moreno/Hàbitat Aquesta espècie presenta un cos robust, de tronc curt no obstant això, la seva morfologia general recorda més aviat una granota a causa de la seva…

És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre

Sembla que, evolutivament, els porus provenen dels colps

Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda

Aquest castell era situat als afores de l’actual nucli urbà de l’Aldea, 2 km al S-E del barri de l’Estació, al costat de l’ermita de Santa Maria En aquest indret hi hagué el primitiu nucli de l’Aldea L’origen àrab del topònim de l’Aldea és indiscutible El primer esment del lloc data de l’any 1146 o 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s’…

S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des…