Resultats de la cerca

Estudià música a Varsòvia i el 1959 debutà a Bytom en el paper d’Edgardo Lucia di Lammermoor Romangué en el teatre d’aquesta ciutat fins el 1963 i l’any següent fou contractat a l’Òpera de Varsòvia Posteriorment actuà a Hamburg i Berlín El 1968 debutà al Festival de Glyndebourne i més tard ho feu als teatres d’òpera de Chicago i San Francisco El 1973 protagonitzà Idomeneo, re di Creta WA Mozart al Festival de Salzburg i el 1974 es presentà a l’Òpera de París amb Les vêpres siciliennes G Verdi El 1975 cantà les funcions de celebració del centenari d’ El ratpenat J Strauss a l’Òpera de Viena…

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle,…

Fou deixeble de Giovanni Legrenzi a Venècia, ciutat en la qual, després d’una estada a Roma, fou violoncellista de San Marco El 1708 dirigí a Barcelona, a la Llotja, l’estrena de la seva òpera Il più bel nome , amb text de Pietro Pariati, composta amb motiu de les noces del rei arxiduc Carles III amb Elisabet de Brunsvic fou la primera òpera representada a la ciutat Posteriorment hi estrenà altres òperes, com Zenobia, Imeneo i Scipion nella Spagna , amb text d’Apostolo Zeno Durant l’estada a Barcelona féu amistat amb Emmanuele Rincón, conegut per Emmanuele d’Astorga Passà a Viena, i romangué…

Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà repertori operístic…

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o Non, je ne…

Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients  escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i  El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació Literària i…

Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla Scala, 1969 i…

Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment, escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…

Data 27 d’abril de 1337 L’escultor de Santa Coloma de Queralt Guillem Ginebrer acorda amb els obrers de l’església parroquial de la vila que en un termini de cinc anys construirà un retaule de pedra dedicat a santa Coloma, de la manera que consta en la mostra que l’escultor els va lliurar en un full de paper Sàpiga tothom que jo, Guillem Ginebrer, de Santa Coloma, amb ferm i solemne pacte, prometo a vosaltres P Spelt, Guerau de Claret, Marc de Nari i P Borràs, obrers de l’obra de Santa Coloma, en nom dels venerables prohoms i de la universitat del dit lloc, que d’avui a cinc anys faré aquella…