Resultats de la cerca

Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l…

Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie…

Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra Mundial fou un…

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els ballets de cour ,…

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…

Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual féu nombroses…

Estudià a la Cornish School de Seattle i a la Bennington School of Dance Entre el 1939 i el 1945 formà part de la companyia de Martha Graham , que l’encoratjà a crear les primeres coreografies Root of an Unfocus , 1944 Després de deixar la companyia de Graham, conegué el compositor John Cage , amb el qual collaborà des d’aleshores i de qui fou parella sentimental fins a la mort d’aquest 1992 A partir de diversos projectes, com The Seasons 1947, introduí elements aleatoris i experimentà amb la simultaneïtat i independència de dansa i música El 1952 creà la seva pròpia companyia, la Merce…

Fill d’una professora de dansa, seguí cursos de dansa i interpretació i destacà com a esportista El 1972 anà a Nova York, on es graduà en dansa i s’inicià professionalment a Broadway Debutà en el cinema com a secundari en Skatetown, USA 1979, de W A Levey, i l’any següent començà una de les seves nombroses actuacions a la televisió, que continuà al llarg de tota la seva carrera El 1983 coprotagonitzà The Outsiders , de F F Coppola, pellícula amb la qual obtingué reconeixement Esdevingué una estrella el 1987 en el musical Dirty Dancing , d’E Ardolino, i aconseguí un èxit notable en Ghost 1990…