Resultats de la cerca

Estudià al Real Conservatorio de Música y Declamación Creà el Pequeño Teatro a Barcelona i després, juntament amb William Layton, l’escola Teatro Estudio de Madrid 1959 Dirigí el Teatro Español entre el 1966 i el 1970 i, una altra vegada, entre el 1984 i el 1989, on muntà peces de Lope de Vega, Buero Vallejo, Shakespeare i Benavente El 1987 guanyà el Premio Nacional de Teatro Entre els seus darrers muntatges destaquen A puerta cerrada 1993, de Sartre, El sí de las niñas 1996, de Moratín, Tío Vania 2003, d’A Čekhov, Doña Rosita, la soltera 2004, de F García Lorca, i l’espectacle de dansa…

Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie…

Guanyà la medalla de bronze en la modalitat de balls llatins del Campionat del Món professional 2010, amb la seva parella Clara Plaza És jutge internacional de balls estàndard i llatins, i entrenador de balls llatins i ball amb cadira de rodes Imparteix classes al Club Fipball, de Sant Boi de Llobregat

Fou campió de Catalunya de ball esportiu amb cadira de rodes fent parella amb Laura Chaparro 2010, 2011, amb la qual també participà en el Campionat del Món de la Federació Internacional de Ball Esportiu IDSF Rebé el premi al millor esportista adaptat 2010

Pertany al Club Superline de Manresa Guanyà quatre títols d’Espanya 2007, 2008, 2009, 2010 i fou campió del món de line dance en nivell avançat 2010, campió de l’Olimpíada en adults 2011 i campió d’Europa en nivell avançat i showcase 2009, 2010 També fou subcampió del món 2005, 2009, 2011 i d’Europa 2008

Fou campió d’Europa 2003, 2005, 2006 i del món 2005, 2007 de line dance El primer títol mundial l’assolí a la categoria principiant

Fill d’una professora de dansa, seguí cursos de dansa i interpretació i destacà com a esportista El 1972 anà a Nova York, on es graduà en dansa i s’inicià professionalment a Broadway Debutà en el cinema com a secundari en Skatetown, USA 1979, de W A Levey, i l’any següent començà una de les seves nombroses actuacions a la televisió, que continuà al llarg de tota la seva carrera El 1983 coprotagonitzà The Outsiders , de F F Coppola, pellícula amb la qual obtingué reconeixement Esdevingué una estrella el 1987 en el musical Dirty Dancing , d’E Ardolino, i aconseguí un èxit notable en Ghost 1990…

Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual féu nombroses…

Estudià a la Cornish School de Seattle i a la Bennington School of Dance Entre el 1939 i el 1945 formà part de la companyia de Martha Graham , que l’encoratjà a crear les primeres coreografies Root of an Unfocus , 1944 Després de deixar la companyia de Graham, conegué el compositor John Cage , amb el qual collaborà des d’aleshores i de qui fou parella sentimental fins a la mort d’aquest 1992 A partir de diversos projectes, com The Seasons 1947, introduí elements aleatoris i experimentà amb la simultaneïtat i independència de dansa i música El 1952 creà la seva pròpia companyia, la Merce…